Gran fou la fama per tota la ciutat del dia de les...

L’austeritat en les noces d’Evast i Aloma té una voluntat exemplaritzant enfront dels fastos i les ostentacions que solien acompanyar aquestes celebracions, que podien arribar a durar vuit dies, amb àpats abundants, cavalcades, guarniments de cases i carrers, gran quantitat de participants, etc. S’han conservat algunes instruccions del segle XIV en què les autoritats de diverses poblacions catalanes imposaven limitacions en aquesta mena de festes, tant pel que fa a la durada, al nombre de convidats, com a les viandes servides (Batlle-Vinyoles 2002: 94-95).

El convit de pobres segueix la màxima evangèlica "[...] quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs." (Lc 14,13); per al lavatori dels peus, "en remembrança de la humilitat de nostre senyor Jesucrist" (§ 10), vegeu Jn 13,1-17.