Quan Blaquerna e aquells qui el seguien foren fora de la ciutat,...
El desig d'abandonar el món per assolir la tranquil·litat espiritual és, per a Llull, un error en què no han d'incórrer els contemplatius. Ramon insisteix a corregir aquesta concepció equivocada de la vida contemplativa en diverses obres narratives.
En aquest passatge, per exemple, Blaquerna addueix, entre altres raons per fer-se ermità, el desig de fugir d'un món ple de malvestat; tanmateix, el protagonista no assolirà l'anehlada vida eremítica fins que hagi reformat la cristiandat sencera (cap. 96).
Al cap. 88, § 16-17, de l'Arbre de filosofia d'amor, l'amic i les senyores d'amor cometen el mateix error fins que es troben amb un pelegrí que els renya:
Lo pelegrí reprès fortment l'amic e les dones e dix que tornassen en lo món estar amb los homes, per ço que no fossen ocioses [...]. L'amic e les dones tornaren en lo món e anaren per llongues terres tractar honor a l'amat. E havien molts treballs e moltes de llangors e marriments; mas tot ho faïa a soferre l'amor de l'amat.
(Llull 1980: 152)