El tombant de la vida, als 25 o als 40 anys?
Fent l'edició del Llibre de contemplació de Ramon Llull ens trobem amb una curiosa variant en els manuscrits: uns diuen que la segona part de la vida comença als 40 anys però altres diuen que comença als 25 anys.
Així al cap. 103, paràgraf 12, hi podem llegir, en el manuscrit de Milà (datat el 1280):
Nos veem, Sényer, que els hòmens d'aquest mon que dentrò a .xl. anys creix e multiplica llur edat e llur natura, mas de .xl. anys a amunt, Sényer, comença hom a declinar e a envellir e a tornar lo cos a la terra; on enaixí com veem, Sényer, que pujam per joventut, enaixí, Sényer, veem que caem e que ens baixam per vellesa.
En canvi, a la versió llatina posterior que Llull va fer fer de l'obra (i en la qual va intervenir), en comptes de quaranta es parla de viginti quinque 'vint-i-cinc'. El manuscrit català de la Sapiència (de començament del segle XIV) també s'hi llegeix ".xxv." anys. A la versió més antiga de l'obra sembla, doncs, que es parlava dels 40 anys com el tombant de la vida, mentre que després, potser el mateix Llull, es va inclinar pels 25, apreciació certament molt dràstica...
En tot cas, en aquest passatge, seguint una concepció aristotèlica, es planteja la vida com una paràbola, amb un ascens, un descens i un punt d'inflexió al mig. Dante situa aquest punt intermedi als 35 anys i, per a Petrarca, els 40 són el final definitiu de la joventut; en això, un i altre estarien més a prop de la primera versió del Llibre de contemplació.
En aquest cas, tanmateix, com que les fonts manuscrites que seguim són molt properes a Llull, difícilment podrem inclinar-nos per una o altra versió, pels 25 o pels 40. La nostra obligació com a editors serà oferir totes les dades al lector perquè pugui formar-se una idea cabal del problema i pugui utilitzar la informació que li donem com ho consideri oportú.
Si voleu saber més sobre les diferents concepcions dels estadis de la vida podeu llegir aquest treball de Lola Badia, que va ser la conferència de cloenda del Congrés de Clausura de l'Any Llull: "Ramon Llull i les edats de la vida".
Us en deixem un resum:
L’esquema les edats de la vida estableix diverses fases en el periple vital humà, del bressol a la tomba, que varien d’acord amb les fonts i l’enginy de qui reelabora una tradició activa des dels temps d’Aristòtil. Les tres etapes del curs diari del sol, les quatre estacions de l’any i el septenari dels planetes són els referents naturals que s’han esgrimit més sovint per pautar el ritme de la vida humana. Aquesta ponència projecta el lloc comú de les edats de la vida sobre la biografia de Ramon Llull i sobre la seva ficció d’estructura biogràfica, en el benentès que els models de les tres, quatre i set edats de la vida formen part del rerefons de motius culturals que va heretar. Si el curriculum vitae oficial lul·lià condemna tot allò que succeí abans de la mitjania de l’edat de Ramon, la infantesa i la joventut de Blaquerna supleixen literàriament el quadre ideal d’aquestes primeres etapes. La figura de Ramon s’afirma, per contra, en l’estiu jovenívol de la primera maduresa, dona els millors fruits en la plenitud tardoral i culmina amb una ancianitat lúcida, combativa i prudent.