Edició de textos

Jordi de Sant Jordi: «aygua sus port» (XV, 39)

Lola Badia ens avisa dels perills de prendre decisions filològiques sense controlar la llengua original de l'escriptor. En l'edició de la famosa Cançó d'opòsits (poema XV) de Jordi de Sant Jordi, el vers 39 «e lo fons gorch aygua sus port me par» («i el gorg profund em sembla aigua dalt del port») només planteja problemes si hom desconeix que en català i en occità el terme port es pot referir a un port de muntanya, accepció absent en italià. A la fotografia, «un gorg profund»: la Gorja del Clop, a la Ribera Salada (Solsonès).

Categoria

Edició de textos

Llengua

Els materials d'edició del nou Tirant lo Blanc

El novembre de 2021 Josep Pujol va publicar una nova edició del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (Editorial Barcino, Biblioteca de clàssics catalans, 1). Va prendre com a base el text de la darrera edició de Martí de Riquer, però va confrontar-lo amb els facsímils dels exemplars conservats de les edicions de 1490 i 1497 i amb les dues edicions modernes d'Albert Hauf i de Joan Perera. El nou text presenta 400 discrepàncies respecte de l'edició de Riquer perquè s'ha restituït la lliçó dels incunables on Riquer havia esmenat, o perquè s'ha introduït una esmena al text dels incunables que Riquer seguia. Ara hem recollit totes aquestes diferències de manera que el lector pugui entendre el sentit de les esmenes introduïdes.

Categoria

Edició de textos

Més val riure que escriure

Mentre preparem l'edició Art de fer e solre qüestions de Ramon Llull ens trobem amb una sorprenent defensa del riure enfront d'una tasca intel·lectual tan seriosa com l'escriptura. Potser és que hi ha un Llull goliardesc que desconeixíem? Un Llull que contradiu la seva pròpia tasca ingent com a escriptor i prefereix el viure disbauxat? Aquesta obra (Nàpols 1294-1295) és un dels últims textos lul·lians que resten encara inèdits; enguany ha de veure la llum, a cura de Joan-Carles Simó, com a volum XIX de la NEORL.

Categoria

Curiositats

Edició de textos

Cicle de conferències: De l'autor al lector. Models i exemples d'edició crítica de textos catalans

Des dels Estudis de Filologia Catalana de la UB s'ha organitzat un cicle de conferències sobre l'edició crítica de textos catalans, coordinat per Anna Fernàndez-Clot. Les sessions seran els dies 29 d'abril i 6, 13 i 20 de maig, d'11 a 12:30 h, en línia.

Categoria

Edició de textos

Notícies

Reconstruir les figures de l'Art de Ramon Llull

Ramon Llull és un escriptor extraordinàriament creatiu en les estratègies comunicatives que desplega. No és només autor d'una extensíssima obra textual, sinó que també és el creador d'un ampli i variat aparat de figures gràfiques que acompanyen molts dels seus textos. Per això, en la tasca d'edició de les seves obres cal fer atenció al text que transmeten els manuscrits, però cal no descuidar el format d'unes figures que el mateix Llull va dissenyar amb molta cura. Us expliquem com hem reconstruït les figures de l'Art demostrativa, que es publicarà enguany a la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull.

Categoria

Codicologia

Edició de textos

"Amb llurs collons"

La feina de reeditar textos (mèdics) medievals de vegades ens proporciona lectures que ens inciten a l’exclamació o a la sorpresa. Els editors més antics han comès errors de lectura flagrants, que podem justificar perquè la majoria no tenien formació filològica, i que nosaltres ara podem esmenar perquè comptem amb instruments de treball molt més moderns. També es podria donar el cas que la mala lectura fos producte dels prejudicis morals d’època, que no els permetien llegir un sintagma que a nosaltres ja no ens escandalitza.

Categoria

Curiositats

Edició de textos

Llengua

El traductor, l'únic lector lúcid

Diu François Vaucluse, escriptor i traductor, que els autors temen els traductors perquè aquests són els únics lectors veritablement lúcids. Una traducció a l'italià d'un fragment del Blaquerna ens ha fet adonar d'un error de puntuació de l'edició catalana. El cas és que els manuscrits més antics de l'obra ja donaven pistes segures sobre com calia llegir el passatge en qüestió.

Categoria

Edició de textos

Traducció

Arnau de Vilanova i les columnes dels peus

Arnau de Vilanova va escriure en llatí el Regiment de sanitat per al rei d’Aragó (1305-1310), pensant en les malalties de Jaume II. El text va ser traduït poc després al català pel seu cirurgià major, Berenguer Sarriera, a instàncies de la reina Blanca, i és un dels textos mèdics més importants de l’occident llatí: se n’han conservat molts manuscrits llatins i se’n van fer traduccions a diverses llengües vernacles, prova irrefutable de la seva utilitat pràctica i del seu èxit.

Categoria

Curiositats

Edició de textos

Llengua

La 'Medicina de pecat' de Ramon Llull

Acaba de sortir publicat el volum XVI de la col·lecció NEORL, que conté l'edició crítica de la Medicina de pecat de Ramon Llull. L’Anna Fernàndez-Clot, editora del text, ens parla d’aquesta obra en vers i de la transmissió que ha tingut.

Categoria

Edició de textos

Publicacions

Royal MS 15 D II, f 131r (detail), England, c 1310

El jorn del judici no ens farà tornar els cabells grisos?

Fent l'edició crítica dels Cent noms de Déu de Ramon Llull, Simone Sari ha topat amb un passatge que presenta una lectura dubtosa sobre allò que passarà el dia del judici als qui no honren Déu: no podran "grisejar", és a dir, els cabells no se'ls tornaran grisos. En aquest article ens explica què vol dir aquesta lliçó, d'on prové i quin valor té en el conjunt de la tradició textual dels Cent noms.

Categoria

Edició de textos

Llengua