Edició de textos

'Cent noms de Déu': muntatge orientalista i nova litúrgia

Ramon Llull és el primer autor cristià que parla de la veneració islàmica dels noms de Déu, i ho fa en una obra formada com un recull de pregàries rimades, escrita en català i dedicada al papa: els Cent noms de Déu. Tradicionalment, aquesta obra ha estat llegida com un text antislàmic, però diversos indicis posen de manifest que, en realitat, planteja un diàleg entre el Cristianisme i l'Islam d'una forma ben innovadora. El filòleg i lul·lista Simone Sari, que està preparant una edició crítica dels Cent noms de Déu, explica per què aquesta obra es pot considerar un pont entre les dues religions.

Categoria

Història

El tombant de la vida, als 25 o als 40 anys?

Fent l'edició del Llibre de contemplació de Ramon Llull ens trobem amb una curiosa variant en els manuscrits: uns diuen que la segona part de la vida comença als 40 anys però altres diuen que comença als 25 anys. En què quedem?

Categoria

Edicions crítiques i adaptacions modernes. A propòsit dels dos 'Curials' de Barcino

L'Editorial Barcino ha publicat, dins la col·lecció Els Nostres Clàssics, una versió revisada de l'edició crítica de Curial e Güelfa de Ramon Aramon i Serra (1930-1933). Aquesta novetat se suma a la versió al català actual de l'obra feta per l’escriptor Lluís-Anton Baulenas i publicada dins la col·lecció Tast de Clàssics de la mateixa editorial. Joan Santanach explica per què tots dos tipus d'edicions són necessàries.

Categoria

Notícies

Un tast de 'Curial e Güelfa' al català actual. Sobre la potència de les dones

Curial e Güelfa és una de les millors obres de la literatura catalana medieval, una novel·la d'amor i cavalleries escrita al segle XV i considerada un clàssic imprescindible de la nostra literatura. L'Editorial Barcino n'ha publicat una versió al català actual, adaptada per l'escriptor Lluís-Anton Baulenas. Us n'oferim un tast que il·lustra un dels aspectes més destacats de l'obra: la potència de les dones.

Categoria

Les (molt riques) Hores de Ramon Llull

A la tardor de l'Edat Mitjana els devocionaris particulars anomenats llibres d'hores van tenir una gran difusió entre els laics; sovint eren manuscrits d'una gran riquesa en l'ornamentació i en les il·lustracions, com Les molt riques hores del Duc de Berry (1412-16) o, en àmbit català, el Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra (1342), amb miniatures de Ferrer Bassa i el seu taller. Les Hores de nostra Dona i els Cent noms de Déu són dues obres de Ramon Llull que poden ser llegides en el lloc dels himnes i dels salms de l'ofici litúrgic de les hores. Aquest tipus de lectura és evident, per exemple, en un manuscrit del segle XIV que es pot definir com un autèntic llibre d'hores lul·lià. Per mostrar com funciona aquesta reinterpretació lul·liana de l'ofici diví, hem volgut rescatar aquest magnífic testimoni i posar-lo a l'abast dels lectors actuals.

Categoria

Ariadna i Teseu - Casa di Meleagro, Pompeia, s. I

Ariadna a Teseu. Un tast de la traducció catalana medieval de les 'Heroides'

L'Editorial Barcino ha publicat l'edició crítica de la traducció catalana medieval de les Heroides d'Ovidi, a cura de Josep Pujol. Us oferim uns fragments de l'epístola que Ariadna adreça a Teseu i la lectura dramatitzada que en va fer Raquel Parera, filòloga i editora de Barcino, en l'acte de presentació del volum, el 12 de desembre del 2018 al Museu d'Història de Barcelona.

Categoria

Ramon Llull. Mil proverbis. Proverbis d'ensenyament

Edició crítica de Francesc Tous Prieto

Acaba de sortir el volum XV de la col·lecció NEORL, que conté l'edició crítica de dos reculls de proverbis lul·lians: els Mil proverbis (1302) i els Proverbis d'ensenyament (1309?). Aquesta edició, a cura de Francesc Tous Prieto, s'ha beneficiat d'un estudi sistemàtic sobre l'ús de les formes sentencioses i proverbials en l'obra de Llull i és la primera edició crítica que té en compte la totalitat de la tradició textual de cada col·lecció.

Categoria

Jesús i els fariseus (The Morgan Library MS M. 8 fol. 149r, vers 1511)

Com en direm de l'acció de pregar de manera hipòcrita?

En les tasques de preparació de l'edició dels Mil proverbis de Ramon Llull per a la NEORL, hem trobat una paraula mai registrada fins ara en cap diccionari de la llengua: despregar.

Categoria

Llengua

Coses, calces o cases?

Al cap. 153 (paràgraf 4) del Llibre de contemplació de Llull, els manuscrits presenten una curiosa discrepància: allà on el més antic diu causes, els altres diuen cases. Què deu ser el que en realitat va escriure Ramon?

Categoria