Vés al contingut

Edició de textos

Els textos del passat i els manuscrits que els conserven són vestigis d'un món que ha desaparegut, testimonis escrits que han sobreviscut el pas del anys i que cal recuperar si volem preservar el patrimoni cultural que transmeten i fer-lo conèixer als lectors actuals.

Entre les obres antigues i nosaltres, però, hi ha una distància que sovint dificulta l'accés als textos i que només podem salvar traslladant els codis culturals que presenten aquests testimonis als nostres codis moderns. D’una banda, el format dels llibres és molt diferent. De l’altra, la llengua i l'escriptura que presenten els textos no sempre són intel·ligibles per als lectors actuals. A més, a causa de la distància cultural, és possible que alguns aspectes del contingut del text ens resultin difícils d'entendre.

Per això cal que un especialista, l'editor, faci tota una sèrie d'operacions d'adaptació del text: transcriure'l, ortografiar-lo, puntuar-lo, anotar-lo, traduir-lo, etc. En definitiva, traslladar-lo a un format que avui sigui més proper i comprensible.

Amb l’objectiu de fer accessibles i assequibles els textos del passat als lectors del present, el filòleg editor de textos actua d’intermediari entre el text i els lectors. A partir de les eines que li ofereix la crítica textual, l’editor estudia les fonts en què s’ha transmès un determinat text i en prepara una versió que s’adeqüi a les necessitats i les expectatives dels lectors als quals va destinat el text.

Evidentment, segons el grau d’especialització del lector i segons les característiques específiques de cada text, aquesta intermediació té un pes més o menys gran. És per això que es poden distingir diferents tipus d’edicions. Cada d’edició s’adequa a unes necessitats concretes, requereix l’aplicació d’unes tècniques i uns criteris específics i proposa una manera diferent d’accedir al text.

Articles

"La alcavota", Johannes Vermeer, 1656

En els treballs d'edició del Llibre de contemplació de Ramon Llull ens trobem amb una sorprenent variant en els manuscrits: el més antic conté un passatge sobre els alcavots, les alcavotes i l'alcavoteria, que ha estat substituït a la versió llatina de l'obra, dirigida pel mateix Llull, i en manuscrits catalans posteriors per un passatge que parla dels corredors de mercaderies. Per què va voler amagar Llull aquest innoble ofici?

Categoria

Ramon Llull és el primer autor cristià que parla de la veneració islàmica dels noms de Déu, i ho fa en una obra formada com un recull de pregàries rimades, escrita en català i dedicada al papa: els Cent noms de Déu. Tradicionalment, aquesta obra ha estat llegida com un text antislàmic, però diversos indicis posen de manifest que, en realitat, planteja un diàleg entre el Cristianisme i l'Islam d'una forma ben innovadora. El filòleg i lul·lista Simone Sari, que està preparant una edició crítica dels Cent noms de Déu, explica per què aquesta obra es pot considerar un pont entre les dues religions.

Categoria

Fent l'edició del Llibre de contemplació de Ramon Llull ens trobem amb una curiosa variant en els manuscrits: uns diuen que la segona part de la vida comença als 40 anys però altres diuen que comença als 25 anys. En què quedem?

Categoria
Els 'Curials' de Barcino

L'Editorial Barcino ha publicat, dins la col·lecció Els Nostres Clàssics, una versió revisada de l'edició crítica de Curial e Güelfa de Ramon Aramon i Serra (1930-1933). Aquesta novetat se suma a la versió al català actual de l'obra feta per l’escriptor Lluís-Anton Baulenas i publicada dins la col·lecció Tast de Clàssics de la mateixa editorial. Joan Santanach explica per què tots dos tipus d'edicions són necessàries.

Categoria

Curial e Güelfa és una de les millors obres de la literatura catalana medieval, una novel·la d'amor i cavalleries escrita al segle XV i considerada un clàssic imprescindible de la nostra literatura. L'Editorial Barcino n'ha publicat una versió al català actual, adaptada per l'escriptor Lluís-Anton Baulenas. Us n'oferim un tast que il·lustra un dels aspectes més destacats de l'obra: la potència de les dones.

Categoria