Cosmovisió

Etiquetes: 
filosofia natural

A l'edat mitjana, i fins el segle XVIII, la concepció de l'univers es fonamenta en tres idees: la del món ordenat (cosmos), la de la jerarquia dels éssers i la de la creació entesa com a plans superposats que reflecteixen l'original diví i que, per tant, conserven una analogia entre ells. El món, doncs, està constituït pel món diví, del creador, el món espiritual i el món material. Aquesta concepció es resumeix en l'esquema conegut com escala de l'ésser o escala de les criatures. És la idea central de la cosmologia neoplatònica i el llegat més important del neoplatonisme a les tres religions monoteistes: Islam, judaisme i cristianisme.

La creació, de fet, queda dividida en dos mons, el material i l'espiritual; i en termes aristotèlics, el món sublunar (el que hi ha per sota de l'esfera de la lluna: la natura, l'home) i que és variable i imperfecte, i el supralunar (el que hi ha per sobre: àngels, cel...) i que és constant i perfecte. La divisió aristotèlica en món sublunar i supralunar explica la col·locació física dels diversos components. L'univers era concebut com un conjunt d'esferes concèntriques, amb la terra al centre, seguida dels altres elements, els set planetes (inclosos la lluna i el sol), el firmament o esfera de les estrelles fixes (que estava dividit en els dotze signes del zodíac) i el cel empiri, font de tot moviment, que es transmetia a l'esfera estelar i d'aquesta a l'esfera de Saturn i així successivament. El cel empiri s'identificava amb el cel cristià, de manera que s'hi situava Jesús, la Mare de Déu, els àngels i els sants. Es tracta, doncs, d'una concepció de l'univers condicionada per l'acceptació de l'element transcendent, sobrenatural, el qual es pren com a terme de referència perquè és allò més perfecte.

 

L'home té un paper fonamental en aquesta cosmovisió ja que, considerat com a microcosmos, fa de pont entre tots dos mons. D'una banda, està format per un cos, pel qual comparteix la qualitat elementativa amb els cossos elementats (minerals, plantes, animals); la qualitat vegetativa amb plantes i animals; i les qualitats sensitiva i imaginativa amb els animals. I, d'altra banda, per la seva ànima racional, pertany al món espiritual (com els àngels), a través del qual participa en el món diví. Llull, seguint sant Agustí, divideix alhora l'ànima humana en tres facultats o potències: voluntat, enteniment i memòria, que són un clar reflex de la trinitat divina.