Edició interpretativa

L'edició interpretativa presenta una transcripció literal d'un testimoni, en la qual s'adapten alguns aspectes formals del document original per tal de fer-lo més intel·ligible per al lector.

Aquest tipus d'edició ofereix una solució mixta entre la fidelitat a l'original i la intel·ligibilitat del text.

Característiques

  • Se centra en un únic testimoni.
  • Trasllada la cal·ligrafia antiga als caràcters tipogràfics usats actualment, de manera que facilita la lectura del document original.
  • Parteix d'un sistema de transcripció acurat, però permet modificar mínimament alguns aspectes formals del testimoni.
  • És respectuós amb les grafies del testimoni, però no n'assenyala totes les peculiaritats (abreviatures, alternança de grafies diferents, etc.).
  • Introdueix petites adaptacions tipogràfiques per millorar la intel·ligibilitat del text (puntuació, majúscules i minúscules, no es marquen els canvis de línia, etc.).
  • És respectuós amb la literalitat del text.
  • Incorpora les correccions, els afegits i les notes del testimoni al text editat o a l'aparat (segons el valor que tenen).
  • Presenta intervencions de l'editor (correcció d'errors evidents, puntuació, notes, etc.).
  • Els criteris de transcripció d'aquest tipus d'edicions solen estar fixats per les diferents tradicions editorials.

Objectius

L'edició interpretativa permet oferir una transcripció fiable i intel·ligible d'un text conservat en un determinat testimoni.

Aquest tipus d'edició facilita la lectura de textos i documents antics a persones no especialitzades i els fa més intel·ligibles des del punt de vista de les convencions tipogràfiques.

Permet que els lectors o estudiosos se centrin en el contingut del text conservat en un manuscrit antic més que no pas en l'aspecte formal que presenta.

Se sol utilitzar quan es vol oferir un text fiable per a estudis interpretatius en els quals és important la literalitat del testimoni però interessa més la intel·ligibilitat del text que l'aspecte formal.

També s'utilitza quan es vol editar un text del qual es conserva en un únic testimoni manuscrit i, per tant, no es tenen els elements necessaris per entendre els errors i orientar les correccions ni per fer una edició crítica pròpiament dita (que es fonamenta en la col·lació de testimonis diferents).

Es pot utilitzar, també, si es decideix editar només un testimoni d'un text que es conserva en diverses còpies, generalment perquè interessa estudiar el text que presenta aquell testimoni concret.

Criteris de transcripció i d'edició

En la tradició editorial catalana es respecten escrupolosament les grafies del testimoni, al qual s’apliquen uns mínims canvis o adaptacions per fer el text més intel·ligible:

  • Se separen les paraules segons l'ús actual i es marquen les elisions i aglutinacions de mots amb apòstrof i punt volat.
  • S'afegeix puntuació i altres signes tipogràfics com el guió o les cometes d'acord amb les convencions actuals.
  • S'accentuen els mots d'acord amb els usos actuals o d'acord amb un criteri fixat que permeti interpretar correctament les formes lèxiques del testimoni.
  • Es regularitza l'ús de majúscules i minúscules.
  • Es regularitza l'ús de determinades grafies que en el testimoni poden presentar signes diferents (i/j, u/v, essa llarga i essa normal, etc.), però no s'adapten altres aspectes del sistema gràfic del testimoni.
  • Els números es transcriuen tal com apareixen, en xifres aràbigues o romanes. Si presenten xifres romanes s'escriuen en capitals o versaletes i entre punts, i s'hi solen afegir punts entre els milers i les centenes i entre les centenes i les desenes.
  • Es desenvolupen les abreviatures, generalment sense indicació, i es regularitzen segons els usos del copista (e, et; con, com; etc.). Les edicions diplomaticointerpretatives o semidiplomàtiques, però, assenyalen les abreviatures amb lletra cursiva o parèntesis. Quan la solució de les abreviatures és dubtosa, aquestes es marquen seguint els mateixos criteris de l'edició diplomàtica o bé afegint un interrogant.
  • S'indiquen, si n'hi ha, les correccions del text i els afegits fets pel copista o per altres mans, generalment en nota.
  • Es marquen les creus i signes de subscripció, però no els calderons.
  • Es pot estructurar el text en diferents paràgrafs.
  • No s'indiquen els canvis de línia, però es poden indicar els canvis de foli.
  • Es marquen les intervencions de l'editor.
  • S'utilitza el claudàtor ([]) per assenyalar les lectures que són dubtoses, les incorporacions de lletres i mots que l'editor detecta que manquen, llacunes ([...]) i comentaris de l'editor al text (per exemple, [sic] per indicar que la lectura editada és la que presenta el testimoni, encara que no faci sentit i no es pugui corregir).
  • S'utilitza l'aparat de notes per indicar les lliçons corregides per l'editor i les lliçons originals, per recollir les intervencions que presenta el testimoni (lliçons cancel·lades, corregides, afegits d'altres mans, etc.) i per assenyalar tot d'aspectes materials que interessa remarcar.

Exemples

Podeu trobar exemples d'edicions interpretatives de textos catalans antics als següents volums i col·leccions:

  • Joan Miralles i Montserrat, Antologia de textos de les Illes Balears. Palma - Barcelona: Institut d'Estudis Baleàrics - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006-2010. [Volum I. Segles XIII-XVI; Volum II. Segles XVII-XVIII; Volum III. Segle XIX. Primera part; Volum IV. Segle XIX. Segona part; Volum V. Segle XIX. Tercera part; Volum VI. Segle XIX. Quarta part.]
  • Joan Veny i Àngels Massip, volums sobre scritpes dialectals, amb textos de diferents territoris i èpoques i amb comentaris lingüístics: Scripta eivissenca. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009 (Biblioteca de dialectologia i sociolingüística 14); Scripta menorquina. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011 (Biblioteca de dialectologia i sociolingüística 15); Scripta mallorquina. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2013 (Biblioteca de dialectologia i sociolingüística 19).
  • Col·lecció Scripta. Publica edicions interpretatives de textos catalans antics i contemporanis no literaris, d'interès històric i lingüístic, que solen presentar un únic testimoni.

Cal tenir en compte que...

► Sovint els límits entre l'edició diplomàtica i l'edició interpretativa són fluctuants. En determinats contextos, i segons els objectius, es tendeix a fer un tipus d'edició diplomaticointerpretativa o semidiplomàtica, que —com el seu nom indica— es troba a mig camí entre la diplomàtica i la interpretativa pel que fa als criteris de transcripció.

► Les normes de transcripció del testimoni han d'estar ben especificades per l'editor. Les col·leccions especialitzades en l'edició de textos catalans medievals solen especificar aquestes normes als criteris de transcripció i edició. Vegeu, per exemple, les normes de transcripció del testimoni base de la col·lecció Els Nostres Clàssics i les que presenta la col·lecció Nova Edició de les Obres de Ramon Llull (criteris NEORL).

► Les normes de transcripció del testimoni base fixades pels criteris de la col·lecció Els Nostres Clàssics tenen un ús força acceptat i generalitzat en l'àmbit català.

Per saber-ne més

Sadurní Martí, "L'edició diplomàtica i l'edició interpretativa". A: Víctor Martínez-Gil (coord.), Models i criteris de l'edició de textos. Barcelona: Editorial UOC, 2013, p. 63-65.

Josep Pujol, "Criteris de tractament del text i de representació gràfica". A: Víctor Martínez-Gil (coord.), Models i criteris de l'edició de textos. Barcelona: Editorial UOC, 2013, p. 216-225.