Traducció

La traducció és la darrera operació, i la més radical, a què un editor pot sotmetre un text antic per tal d’acostar-lo als lectors.

Un cop transcrit i fixat el text conservat, la traducció permet traslladar-lo d'un codi lingüístic a un altre que és més conegut pel públic al qual va adreçada l'edició. Aquesta operació pot ser una traducció d'una llengua a una altra de diferent (per exemple, del català al castellà, del català a l'anglès o del català a l'alemany) o bé pot ser una traducció entre diferents varietats diacròniques d’una mateixa llengua (per exemple, del català medieval al català actual).

Tant en un cas com en l'altre és necessari partir d'edicions fiables del text.

Traduir d'una llengua a una altra

Habitualment, quan parlem de traduir pensem en traduccions entre llengües diferents i, certament, aquest és el tipus de traducció més freqüent. Es tracta d’una operació fonamental per donar a conèixer el patrimoni literari d’una llengua i d’una cultura fora de les fronteres del domini lingüístic propi.

En el cas dels textos catalans antics, aquest tipus de traducció implica la feina d’un especialista que conegui bé tant el codi lingüístic d’origen i el context cultural del text com la llengua d’arribada.

Són tot un referent les traduccions a l’anglès d’algunes obres de Ramon Llull fetes pel lul·lista nord-americà Anthony Bonner als volums Selected Works of Ramon Llull (1232-1316), publicats per Princeton l’any 1985.

En els darrers anys l’Editorial Barcino ha impulsat diversos projectes de traducció dels clàssics catalans a llengües com l’anglès, l’alemany i el castellà, en els quals hi han participat reconeguts especialistes.

Exemple

Ramon Llull, Blaquerna, Barcino-Tamesis

El Romanç d'Evast e Blaquerna editat per Albert Soler i Joan Santanach (NEORL VIII i Biblioteca Barcino 10) ha estat traduït a l’anglès per Robert D. Hughes, especialista en literatura catalana medieval, per a la col·lecció de clàssics catalans en anglès que tenen Barcino i Tamesis.

 

► Ramon Llull, Romance of Evast and Blaquerna, introduction by Albert Soler and Joan Santanach; translation and notes by Robert D. Hughes. Barcino-Tamesis, 2017.

 

Text català (capítol 1, paràgraf 1):

En una ciutat s’esdevingué que un dispost jove gentil home, fill d’un noble burgès, havia romàs després de la mort de son pare molt abundant de béns temporals; i son pare l’havia nodrit amb molt bons costums. Aquest jove s’anomenava Evast, el qual era bell de persona i noble de coratge i molt ben emparentat; i sabia tant de lletra que entenia bé el llatí i sabia llegir tota escriptura.

Traducció a l'anglès (capítol 1, paràgraf 1):

In a city it came to pass that a tall and handsome young nobleman, the son of a respected burgher, had, after the death of his father, been left with a great abundance of wordly goods; and his father had brought him up to have very good habits. This young man was called Evast, and he was beautiful of body and noble of heart and his relatives most honourable. And he enjoyed such literacy that he fully understood Latin and could read all kind of writings.

Traduir del català al català

La traducció dels autors antics també es pot fer dins d'una mateixa llengua, traslladant els textos des de la llengua original fins a la llengua actual, és a dir, d'una varietat diacrònica a una altra. Es tracta de fer una actualització lingüística del text, una adaptació lingüística que sigui accessible per als lectors que no necessàriament coneixen la llengua antiga.

Les traduccions dels textos antic al català actual són, per tant, edicions actualitzades.

Aquest tipus de traducció (o actualització) permet oferir als lectors actuals d’una llengua un accés còmode i immediat als textos antics, a partir d’un llenguatge que els és més proper i conegut.

La col·lecció Tast de Clàssics, de l'Editorial Barcino, està tota ella dedicada a oferir edicions dels grans clàssics de la literatura catalana antiga adaptades a la llengua moderna per escriptors i poetes actuals.

Exemple

March, Una tria, Tast de Clàssics

La poesia d'Ausiàs March, editada críticament per Pere Bohigas a Els Nostres Clàssics (A 71, 72, 73, 77, 86 [1952-1959]; B 19 [2000]) i posteriorment regularitzada i anotada per Francesc J. Gómez i Josep Pujol (Biblioteca Barcino 3 [2008]), ha estat adaptada al català actual pel poeta Josep Piera a Tast de Clàssics. El volum presenta una selecció de quinze poemes, que Piera ha traduït a la llengua moderna tot conservant el vers decasíl·lab, amb el qual s’identifica habitualment March, i que ell mateix ha emprat en la seva producció poètica.

► Ausiàs March, Una tria, versió de Josep Piera. Editorial Barcino (Tast de Clàssics 2), 2011.

Poema I «Així com cell qui en lo somni es delita»

Text regularitzat (estrofa I):

Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l'imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.

Traducció al català actual (estrofa I):

Com qui gaudeix en somnis de plaers
que li venen del seu pensament foll,
així estic jo, que tinc el temps passat
com l'únic bé que m'és imaginable;
perquè ara sent el dolor a l'aguait,
i sé segur que el futur cap bé no m'ha de dur.
Aquell passat és el meu temps millor.

La traducció com a exercici

Traduir els textos antics a la llengua moderna és també un molt bon exercici per adquirir coneixement de la llengua antiga i poder llegir els clàssics en la llengua original.

Per això proposem fer traduccions del català antic al català actual als nostres estudiants del grau de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona mitjançant un taller col·laboratiu en xarxa. A partir d'un fragment breu de text, han de fer una traducció al català modern d'aquell passatge que sigui fidel a l'original però que traslladi totes les formes gràfiques, morfològiques, lèxiques i sintàctiques que són pròpies de la llengua antiga per solucions de la llengua actual que formen part de la normativa vigent. El criteri que ha de guiar l’exercici és el de conservar fins allà on sigui possible l’estructura de la frase original i els temps i els modes verbals que presenta, amb el benentès que la possibilitat de conservació l’ha de determinar la comprensibilitat del text resultant.

Cada estudiant pot fer pràctiques de traducció amb diversos passatges de diferents obres i, un cop feta la traducció de cada passatge, pot revisar-la a partir d'una versió del text en la qual s'assenyalen els principals aspectes lingüístics que cal tenir en compte i a partir d'una versió actualitzada que es proposa com a model de correcció.

Exemple

Metge, Lo somni, Quaderns Crema

 

Una de les obres que es treballen a classe és Lo somni de Bernat Metge. Per tal de millorar la comprensió del text i afavorir un bon coneixement de la llengua per part dels estudiants, s'han seleccionat diversos fragments de l'obra per fer pràctiques de traducció. El text original es dona en l'edició regularitzada de Lola Badia.

 

► Bernat Metge, Lo somni, edició i comentaris de Lola Badia. Quaderns Crema, 2003.

Aquest és un exemple d'exercici de traducció de l'inici de l'obra.

Text original (llibre I, paràgraf 1):

Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi, segons que despuis clarament a llur vergonya s'és demostrat, mas per sola iniquitat que m'havien, o per ventura per algun secret juí de Déu, un divendres, entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me vénc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passegé un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar sobre lo llit, e sobtosament, sens desp­ullar, adormí'm, no pas en la forma aco­stumada, mas en aquella que malalts o famejant­s solen dormir.

Traducció al català actual d'un estudiant (llibre I, paràgraf 1):

Fa poc temps, mentre era a la presó, no perquè els meus perseguidors i envejosos em poguessin culpar de res (segons que després s'ha demostrat clarament per vergonya seva), sinó només per iniquitat que ells em tenien o per alguna decisió secreta de Déu, un divendres, al voltant de la mitja nit, mentre estudiava a la cambra on acostumava a ser i que és testimoni dels meus pensaments, em va venir un desig molt fort i gran de dormir, i, posant-me dret, vaig passejar una mica per la cambra. Però sorprès per molta son, em va caldre estirar-me sobre el llit, i de sobte, sense despullar-me, em vaig adormir, no pas com ho solc fer, sinó que vaig dormir com ho fan els malalts o els famolencs.

Articles

Segons sant Vicent Ferrer l'hostilitat que hi ha entre els humans i els animals es deu al fet que nosaltres vam ocupar l'espai vital que estava destinat a les bèsties.

Categoria: