Vés al contingut

Gorja del Clop

Lola Badia ens avisa dels perills de prendre decisions filològiques sense controlar la llengua original de l'escriptor. En l'edició de la famosa Cançó d'opòsits (poema XV) de Jordi de Sant Jordi, el vers 39 «e lo fons gorch aygua sus port me par» («i el gorg profund em sembla aigua dalt del port») només planteja problemes si hom desconeix que en català i en occità el terme port es pot referir a un port de muntanya, accepció absent en italià. A la fotografia, «un gorg profund»: la Gorja del Clop, a la Ribera Salada (Solsonès).

Categoria
La mort d'Artús

Lola Badia acaba de publicar La mort del rei Artús, la primera traducció al català de l'última de les obres que conformen l'anomenada Vulgata artúrica. En aquesta novel·la cavalleresca s'hi narra la fi del món dels protagonistes de la Taula Rodona: Artús, Ginebra, Lancelot, Galvany, Girflet, Mordred... La traducció és el procediment filològic més radical a què un editor pot sotmetre un text antic per acostar-lo als lectors.

Categoria

El novembre de 2021 Josep Pujol va publicar una nova edició del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (Editorial Barcino, Biblioteca de clàssics catalans, 1). Va prendre com a base el text de la darrera edició de Martí de Riquer, però va confrontar-lo amb els facsímils dels exemplars conservats de les edicions de 1490 i 1497 i amb les dues edicions modernes d'Albert Hauf i de Joan Perera. El nou text presenta 400 discrepàncies respecte de l'edició de Riquer perquè s'ha restituït la lliçó dels incunables on Riquer havia esmenat, o perquè s'ha introduït una esmena al text dels incunables que Riquer seguia. Ara hem recollit totes aquestes diferències de manera que el lector pugui entendre el sentit de les esmenes introduïdes.

Categoria

Mentre preparem l'edició Art de fer e solre qüestions de Ramon Llull ens trobem amb una sorprenent defensa del riure enfront d'una tasca intel·lectual tan seriosa com l'escriptura. Potser és que hi ha un Llull goliardesc que desconeixíem? Un Llull que contradiu la seva pròpia tasca ingent com a escriptor i prefereix el viure disbauxat? Aquesta obra (Nàpols 1294-1295) és un dels últims textos lul·lians que resten encara inèdits; enguany ha de veure la llum, a cura de Joan-Carles Simó, com a volum XIX de la NEORL.

Categoria

Des dels Estudis de Filologia Catalana de la UB s'ha organitzat un cicle de conferències sobre l'edició crítica de textos catalans, coordinat per Anna Fernàndez-Clot. Les sessions seran els dies 29 d'abril i 6, 13 i 20 de maig, d'11 a 12:30 h, en línia.

Categoria

Al capítol 39 del Blaquerna, l'abadessa Natana renya una monja que protesta perquè a les dones no els escau esforçar-se a pensar: "Una dona dix a l'abadessa que no era {|lleguda=convenient} cosa que a fembra fossen dites tan subtils paraules (cap. 39, § 2)". Quina és la subtilesa de Natana que posa en guàrdia la monja? En la seva argumentació, però, l'abadessa conclou dient una cosa inquietant.

Categoria

Jaume Roig, l'autor de l'Espill (escrit vers 1460), és un escriptor intel·ligent que quan escriu ho té tot pensat i és capaç d’arrencar-nos un somriure amb les nombroses bromes lèxiques que ens proposa. Així, la somera de l’episodi de l’entrada de Jesús a Jerusalem el diumenge de Rams fa riure per la gran animalada que Jaume Roig deixa anar sobre la pobra bèstia...

Categoria

Ramon Llull és un escriptor extraordinàriament creatiu en les estratègies comunicatives que desplega. No és només autor d'una extensíssima obra textual, sinó que també és el creador d'un ampli i variat aparat de figures gràfiques que acompanyen molts dels seus textos. Per això, en la tasca d'edició de les seves obres cal fer atenció al text que transmeten els manuscrits, però cal no descuidar el format d'unes figures que el mateix Llull va dissenyar amb molta cura. Us expliquem com hem reconstruït les figures de l'Art demostrativa, que es publicarà enguany a la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull.

Categoria

La feina de reeditar textos (mèdics) medievals de vegades ens proporciona lectures que ens inciten a l’exclamació o a la sorpresa. Els editors més antics han comès errors de lectura flagrants, que podem justificar perquè la majoria no tenien formació filològica, i que nosaltres ara podem esmenar perquè comptem amb instruments de treball molt més moderns. També es podria donar el cas que la mala lectura fos producte dels prejudicis morals d’època, que no els permetien llegir un sintagma que a nosaltres ja no ens escandalitza.

Categoria

Diu François Vaucluse, escriptor i traductor, que els autors temen els traductors perquè aquests són els únics lectors veritablement lúcids. Una traducció a l'italià d'un fragment del Blaquerna ens ha fet adonar d'un error de puntuació de l'edició catalana. El cas és que els manuscrits més antics de l'obra ja donaven pistes segures sobre com calia llegir el passatge en qüestió.

Categoria