Vés al contingut

El traductor, l'únic lector lúcid

Categoria

Diu François Vaucluse, escriptor i traductor, que els autors temen els traductors perquè aquests són els únics lectors veritablement lúcids. Una traducció a l'italià d'un fragment del Blaquerna ens ha fet adonar d'un error de puntuació de l'edició catalana. El cas és que els manuscrits més antics de l'obra ja donaven pistes segures sobre com calia llegir el passatge en qüestió.

Al capítol 80, paràgraf 2, del Romanç d'Evast e Blaquena, Ramon lo foll diu això sobre l'amic i l'amat:

Encontraren-se l'amich e l'amat e callaren lurs boques e lurs hulls, ab los quals se fahien senyals d'amor. Ploraren e lurs amors se parlaren.

És clar que això que llegim, amb la puntuació corresponent, és el text tal com l'hem editat al volum VIII de la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull (p. 353). En realitat, a l'únic manuscrit medieval català que transmet l'obra el que llegim és un text sense cap mena de puntuació:

 

L'amic Simone Sari, traduint aquest passatge a l'italià, s'adona d'una altra possible lectura i ens fa notar que seria molt més lògic puntuar el text tal com segueix:

Encontraren-se l'amich e l'amat, e callaren lurs boques, e lurs hulls (ab los quals se fahien senyals d'amor) ploraren, e lurs amors se parlaren.

I, certament, el manuscrit que transmet la versió occitana del Blaquerna, que és de final del segle XIII o començament del XIV (un segle més antic que el que transmet la versió catalana!), té un sistema de puntuació força coherent, com es pot observar en la imatge (hem marcat els punts que marquen la lectura de les frases en vermell i l'inici i final del passatge en blau):

Que transcrit diplomàticament seria això: 

en contreron se lamic e l'amat · e caleron lurs bocas · e lurs uels ab los quals se fazian senhals damor ploreron · e lurs amors se parleron

És a dir, que, en efecte, el traductor té tota la raó: són els ulls amb els quals es fan senyals d'amor l'amic i l'amat els que ploren, cosa que és molt més lògica i aquest manuscrit ja indica. En la segona edició del Romanç d'Evast e Blaquerna caldrà esmenar aquesta lliçó.