Vés al contingut

Edició facsímil

L'edició facsímil és un tipus d'edició que es basa en la reproducció mecànica i que permet oferir còpies fidels i directes d'un text manuscrit.

Característiques

  • Se centra en un únic document o testimoni.
  • Parteix de tècniques de reproducció mecàniques.
  • Ofereix un duplicat exacte (o quasi exacte) del document original.
  • Permet reproduir fidelment les característiques gràfiques i materials del document original (impaginació, colors, defectes i matisos que presenta com a testimoni material d'un text).
  • Ofereix accés directe a l'escriptura i a la impaginació del testimoni, sense cap filtre tipogràfic ni la mediació de cap editor.
  • Solen presentar, però, un cert grau de manipulació (sobretot retocs de color i de contrast).
  • Les reproduccions poden ser fotogràfiques, microfilms o escanejos digitals.
  • Les reproduccions es poden oferir en format imprès o bé digital.

Objectius

L'edició facsímil permet als lectors d'accedir de manera molt directa a testimonis concrets, sense filtres tipogràfics i sense cap intermediari.

Generalment s'utilitza quan es vol oferir una còpia fidel i directa d’un testimoni que no es pot consultar fàcilment, sigui perquè es troba en biblioteques de difícil accés, sigui perquè la biblioteca no en permet la consulta directa (principalment per evitar que es deteriori amb el temps o, fins i tot, que sigui robat).

Aquest tipus d'edició és útil en els estadis inicials de la recerca o del procés d'edició d'un text, per transcriure i controlar lliçons, però no estalvia la consulta directa del manuscrit original i la comprovació de les lliçons.

Se sol presentar acompanyada d'estudis i d'altres tipus d'edicions que faciliten la lectura del document als destinataris.

També pot ser d'interès per als bibliòfils.

Exemples

En l'àmbit català hi ha un ventall força ampli d'edicions facsímils de documents antics i testimonis manuscrits o impresos que es consideren valuosos.

Com a mostra, hem seleccionat una petita llista d'edicions facsímils i reproduccions digitals de dos testimonis significatius tant des del punt de vista històric com lingüístic i literari.

Manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya (ms. 289).

 

  • Homilies d'Organyà: edició facsímil del manuscrit núm. 289 de la Biblioteca de Catalunya. Edició de Jordi Bruguera i Joan Coromines. Barcelona: Fundació Revista de Catalunya, 1989.

  • Homilies d'Organyà. Amb el facsímil del manuscrit; edicions diplomàtica i crítica a cura d’Amadeu-J. Soberanas i Andreu Rossinyol, estudi d’Armand Puig i Tàrrech. Barcelona: Editorial Barcino, 2001 (ENC B 20).

  • Homilies d'Organyà. Edició trilingüe, amb el facsímil del manuscrit. Edició d'Amadeu-J. Soberanas i Andreu Rossinyol; traducció de Mònica Barrieras i Robert D. Hughes. Barcelona: Editorial Barcino, 2004 (Biblioteca Barcino 1).

  • Homilies d'Organyà. Barcelona: Millennium Liber, 2010 (Manuscrits i documents).

  • Homilies d'Organyà. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, Memòria Digital de Catalunya, 2007. Reproducció digital (accés).

Manuscrit de Poblet conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (ms. 1).

 

  • Libre dels feyts del Rey en JacmeEdición facsímil del manuscrito de Poblet (1343) conservada en la Biblioteca Universitaria de Barcelona. Edició de Martí de Riquer. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1972.

  • Crònica del rei en Jacme. Barcelona: Universitat de Barcelona, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Reproducció digital (accés).

  • Crònica del rei en Jacme. Barcelona: Universitat de Barcelona, Biblioteca Patrimonial Digital, 2014. Reproducció digital (accés).

► Encara que un facsímil sigui una còpia fidel de l’original, sempre pot haver sofert retocs que desfigurin el testimoni.

► La reproducció pot presentar petits canvis (com ara alguns retocs de color o de contrast) o bé transformacions més significatives, que poden desfigurar l’aparença del testimoni d’origen.

► Quan aquest tipus d'edicions s'utilitzen amb propòsits de recerca, cal consultar l'original i comprovar directament les lectures que presenta el text, l'escriptura, la impaginació, les mans que hi intervenen, els colors, etc. 

► Les reproduccions en microfilms, per exemple, solen ser en blanc i negre i de més baixa qualitat que les reproduccions fotogràfiques i digitals.

► Actualment les biblioteques acostumen a oferir reproduccions digitals dels documents originals més importants que conserven amb l'objectiu de facilitar la consulta d'aquests testimonis als usuaris. Generalment es poden consultar en repositoris en línia.

Per saber-ne més

Sadurní Martí, "Les edicions de reproducció mecànica". A: Víctor Martínez-Gil (coord.), Models i criteris de l'edició de textos. Barcelona: Editorial UOC, 2013, p. 61-62.

"Edition (facsimile)". Lexicon SE. A Lexicon for Scholarly Editing. [recurs on-line].

Victòria Casals, "Introducció de les edicions facsímil en el món del llibre". El Blog de la Biblioteca de Catalunya [09-04-2013].