Edició de textos

Els textos del passat i els manuscrits que els conserven són vestigis d'un món que ha desaparegut, testimonis escrits que han sobreviscut el pas del anys i que cal recuperar si volem preservar el patrimoni cultural que transmeten i fer-lo conèixer als lectors actuals.

Entre les obres antigues i nosaltres, però, hi ha una distància que sovint dificulta l'accés als textos i que només podem salvar traslladant els codis culturals que presenten aquests testimonis als nostres codis moderns. D’una banda, el format dels llibres és molt diferent. De l’altra, la llengua i l'escriptura que presenten els textos no sempre són intel·ligibles per als lectors actuals. A més, a causa de la distància cultural, és possible que alguns aspectes del contingut del text ens resultin difícils d'entendre.

Per això cal que un especialista, l'editor, faci tota una sèrie d'operacions d'adaptació del text: transcriure'l, ortografiar-lo, puntuar-lo, anotar-lo, traduir-lo, etc. En definitiva, traslladar-lo a un format que avui sigui més proper i comprensible.

Arbor Scientiae de Ramon Llull (Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm. 10498, f. 29r)

Amb l’objectiu de fer accessibles i assequibles els textos del passat als lectors del present, el filòleg editor de textos actua d’intermediari entre el text i els lectors. A partir de les eines que li ofereix la crítica textual, l’editor estudia les fonts en què s’ha transmès un determinat text i en prepara una versió que s’adeqüi a les necessitats i les expectatives dels lectors als quals va destinat el text.

Evidentment, segons el grau d’especialització del lector i segons les característiques específiques de cada text, aquesta intermediació té un pes més o menys gran. És per això que es poden distingir diferents tipus d’edicions. Cada d’edició s’adequa a unes necessitats concretes, requereix l’aplicació d’unes tècniques i uns criteris específics i proposa una manera diferent d’accedir al text.

Articles

Mentre preparem l'edició Art de fer e solre qüestions de Ramon Llull ens trobem amb una sorprenent defensa del riure enfront d'una tasca intel·lectual tan seriosa com l'escriptura. Potser és que hi ha un Llull goliardesc que desconeixíem? Un Llull que contradiu la seva pròpia tasca ingent com a escriptor i prefereix el viure disbauxat? Aquesta obra (Nàpols 1294-1295) és un dels últims textos lul·lians que resten encara inèdits; enguany ha de veure la llum, a cura de Joan-Carles Simó, com a volum XIX de la NEORL.

Categoria: 

Des dels Estudis de Filologia Catalana de la UB s'ha organitzat un cicle de conferències sobre l'edició crítica de textos catalans, coordinat per Anna Fernàndez-Clot. Les sessions seran els dies 29 d'abril i 6, 13 i 20 de maig, d'11 a 12:30 h, en línia.

Categoria: 

Ramon Llull és un escriptor extraordinàriament creatiu en les estratègies comunicatives que desplega. No és només autor d'una extensíssima obra textual, sinó que també és el creador d'un ampli i variat aparat de figures gràfiques que acompanyen molts dels seus textos. Per això, en la tasca d'edició de les seves obres cal fer atenció al text que transmeten els manuscrits, però cal no descuidar el format d'unes figures que el mateix Llull va dissenyar amb molta cura. Us expliquem com hem reconstruït les figures de l'Art demostrativa, que es publicarà enguany a la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull.

Categoria: 

La feina de reeditar textos (mèdics) medievals de vegades ens proporciona lectures que ens inciten a l’exclamació o a la sorpresa. Els editors més antics han comès errors de lectura flagrants, que podem justificar perquè la majoria no tenien formació filològica, i que nosaltres ara podem esmenar perquè comptem amb instruments de treball molt més moderns. També es podria donar el cas que la mala lectura fos producte dels prejudicis morals d’època, que no els permetien llegir un sintagma que a nosaltres ja no ens escandalitza.

Categoria: 

Diu François Vaucluse, escriptor i traductor, que els autors temen els traductors perquè aquests són els únics lectors veritablement lúcids. Una traducció a l'italià d'un fragment del Blaquerna ens ha fet adonar d'un error de puntuació de l'edició catalana. El cas és que els manuscrits més antics de l'obra ja donaven pistes segures sobre com calia llegir el passatge en qüestió.

Categoria: