Vés al contingut

Curiositats

Mentre preparem l'edició Art de fer e solre qüestions de Ramon Llull ens trobem amb una sorprenent defensa del riure enfront d'una tasca intel·lectual tan seriosa com l'escriptura. Potser és que hi ha un Llull goliardesc que desconeixíem? Un Llull que contradiu la seva pròpia tasca ingent com a escriptor i prefereix el viure disbauxat? Aquesta obra (Nàpols 1294-1295) és un dels últims textos lul·lians que resten encara inèdits; enguany ha de veure la llum, a cura de Joan-Carles Simó, com a volum XIX de la NEORL.

Categoria

Jaume Roig, l'autor de l'Espill (escrit vers 1460), és un escriptor intel·ligent que quan escriu ho té tot pensat i és capaç d’arrencar-nos un somriure amb les nombroses bromes lèxiques que ens proposa. Així, la somera de l’episodi de l’entrada de Jesús a Jerusalem el diumenge de Rams fa riure per la gran animalada que Jaume Roig deixa anar sobre la pobra bèstia...

Categoria

La feina de reeditar textos (mèdics) medievals de vegades ens proporciona lectures que ens inciten a l’exclamació o a la sorpresa. Els editors més antics han comès errors de lectura flagrants, que podem justificar perquè la majoria no tenien formació filològica, i que nosaltres ara podem esmenar perquè comptem amb instruments de treball molt més moderns. També es podria donar el cas que la mala lectura fos producte dels prejudicis morals d’època, que no els permetien llegir un sintagma que a nosaltres ja no ens escandalitza.

Categoria

Arnau de Vilanova va escriure en llatí el Regiment de sanitat per al rei d’Aragó (1305-1310), pensant en les malalties de Jaume II. El text va ser traduït poc després al català pel seu cirurgià major, Berenguer Sarriera, a instàncies de la reina Blanca, i és un dels textos mèdics més importants de l’occident llatí: se n’han conservat molts manuscrits llatins i se’n van fer traduccions a diverses llengües vernacles, prova irrefutable de la seva utilitat pràctica i del seu èxit.

Categoria
La pesta bubònica. Bíblia de Toggenburg (1411)

Buscar llocs salubres enmig d'una epidèmia ha estat una reacció freqüent en els nostres dies, en la crisi del Covid-19, i també a l'Edat Mitjana. Només que ara potser tenim més informació que llavors com per sortir corrent i més criteri per fer front a les terribles conseqüències d'una pandèmia. Bernat Metge va retratar, a la seva inacabada Apologia, aquesta situació i com un personatge es diposa a fugir de Barcelona cames ajudeu-me.

Categoria

La Biblioteca Ambrosiana de Milà custodia un dels còdexs datats més antics de la literatura catalana: el Llibre de contemplació de Ramon Llull, acabat de copiar per Guillem Pagès el juliol de 1280. Aquest venerable manuscrit, objecte de moltes i variades circumstàncies al llarg de la seva història, conté una veritable "col·lecció" de manícules als seus marges. Som a Milà, treballant en l'edició del segon volum de l'obra, que ha de veure la llum el 2020, i us n'oferim una mostra.

Categoria
"La alcavota", Johannes Vermeer, 1656

En els treballs d'edició del Llibre de contemplació de Ramon Llull ens trobem amb una sorprenent variant en els manuscrits: el més antic conté un passatge sobre els alcavots, les alcavotes i l'alcavoteria, que ha estat substituït a la versió llatina de l'obra, dirigida pel mateix Llull, i en manuscrits catalans posteriors per un passatge que parla dels corredors de mercaderies. Per què va voler amagar Llull aquest innoble ofici?

Categoria

Fent l'edició del Llibre de contemplació de Ramon Llull ens trobem amb una curiosa variant en els manuscrits: uns diuen que la segona part de la vida comença als 40 anys però altres diuen que comença als 25 anys. En què quedem?

Categoria

En ple setge de Barcelona, durant la Guerra de Successió, més d'un centenar de manuscrits de Ramon Llull van ser transportats més enllà de les línies enemigues i van emprendre un llarg viatge fins a Alemanya. L'11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques tenien instruccions precises del rei Felip V de buscar aquests còdexs i preservar-los, però ja era massa tard. Des de 1803, són a Munic després d'haver passat per Düsseldorf, Magúncia i Mannheim. Un d'aquests manuscrits era el del Romanç d'Evast e Blaquerna, que estem anotant; si s'hagués perdut en tan atzarós periple, avui no podríem llegir aquesta novel·la.

Categoria
Flaó d'Eivissa

Al capítol 2 del Blaquerna, Llull explica amb detall com van criar Evast i Aloma el seu fill, el personatge que dona nom a la novel·la. Un dia, per esmorzar, Aloma dona carn rostida a Blaquerna; i, encara, per si té gana a mig matí, un suculent flaó per menjar a l'escola. Evast troba que aquesta dieta és excessiva i molt incovenient per a un nen.

Categoria