La història més rocambolesca d'uns manuscrits barcelonins
En ple setge de Barcelona, durant la Guerra de Successió, més d'un centenar de manuscrits de Ramon Llull van ser transportats més enllà de les línies enemigues i van emprendre un llarg viatge fins a Alemanya. L'11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques tenien instruccions precises del rei Felip V de buscar aquests còdexs i preservar-los, però ja era massa tard. Des de 1803, són a Munic després d'haver passat per Düsseldorf, Magúncia i Mannheim. Un d'aquests manuscrits era el del Romanç d'Evast e Blaquerna, que estem anotant; si s'hagués perdut en tan atzarós periple, avui no podríem llegir aquesta novel·la.
Una biblioteca barcelonina i una empresa editorial alemanya
Una bona part dels importants fons lul·lians que avui són a la Bayerische Staatsbibliothek de Munic tenen el seu origen en l'aplec de manuscrits que el príncep elector del Palatinat Joan Guillem va promoure a principi del segle XVIII, sota la direcció del prevere Ivo Salzinger, amb l'objectiu de fer una magna edició de l'obra llatina de Ramon Llull. L'empresa va acabar materialitzant-se en vuit fantàstics volums in folio (avui serien com un full DIN A3, aproximadament) impresos a Magúncia entre 1721 i 1741. Més d'un centenar dels manuscrits que es van reunir a Alemanya provenien de Barcelona de l'obsequi que la comtessa de la Manresana, Josepa de Boixadors i Sentmenat (de la família Erill-Llull), va fer a Joan Guillem; com a descendent de Ramon Llull, la comtessa havia heretat els béns de l'Escola Lul·liana de Barcelona, una institució docent que havia funcionat entre final del segle XIV i el segle XV i que posseïa una important biblioteca.
Un fons cobejat
La riquesa dels fons lul·lians de Barcelona era coneguda des d'antic. El 1649, el canonge Pau del Rosso, que va ser president de la Generalitat, escrivia al cardenal Francesco Barberini:
En esta ciudad ay un gentilhombre, deudo de Raymundo Llull. Tiene en su poder todos los libros originales scritos de mano propria [!] en papel y pergamino, y ay más de un carro. Ago mis diligençias para sacarlos, aunque fuesse a peso de plata, para poder servir a V.E.; y si en Roma ay algún frayle valençiano que tuviesse correspondençia en Valençia, en donde está la condesa de Montagut y Llull [= Jerónima Llull de Boixadors], que por su ausençia los tiene dicho gentilhombre, qu'es hermano de don Josepe Boxadós y Llull, senador de Milán, qu'el señor cardenal Monte [i.e. Cesare Monti, arquebisbe de Milà] podría hazer buenos offiçios, me ha pareçido avisar a V.E. que yo estaré siempre sobre del aviso.
Els manuscrits, a punt d'anar a Madrid
Sabem pel P. Antoni R. Pasqual, il·lustre lul·lista, monjo cistercenc, abat de La Real, de Mallorca, que el fons barceloní era cobejat pel mateix Felip V, durant l'assalt a la ciutat comtal, el 1714. El fons, tanmateix, no feia gaire que havia sortit del país. A la dedicatòria que Pasqual fa del seu Examen de la crisis del P. Feijoo sobre el Arte luliana (1749) a José Torrero y Marzo, membre de la Real Academia Española, hi llegim:
... y singularmente nuestro Invictissimo Monarca el Señor Don Phelipe V, que de Dios goze, uno de los principales cuidados que tuvo en el sitio de Barcelona, según noticia que tengo de boca de V. S., fue el que se practicasen las más eficaces diligencias, en caso de tomarse la Ciudad por asalto, para guardar del incendio y furia militar los manuscritos del B. Lulio. Y no se atreverá ningun fiel Vassallo de tales Principes tener por vana e inutil la doctrina, que en libros que tanto merecen su cuidado, se contiene; y que patrocinan, defienden y promueven con todo su Real conato y autoridad. Siendo tambien con no leve argumento de lo mismo, el ardor con que el Serenissimo Principe Palatino del Rhin solicitó haber para su Biblioteca estos libros y no paró hasta haverlo conseguido.
El miracle és que aquests manuscrits hagin sobreviscut fins als nostres dies, malgrat totes les vicissituds, i que formin, encara que sigui a Munic i no a Barcelona, una de les col·leccions més importants de còdexs de Ramon Llull.