Anotació de textos
L'anotació de textos és una operació del procés d'edició que permet completar i enriquir la informació sobre el text editat.
Es tracta d'una operació complementària al que és estrictament la fixació del text, sigui en el tipus d’edició que sigui. Un cop transcrit el text, restituït críticament, regularitzat, actualitzat o traduït, l'editor pot decidir afegir notes per aclarir conceptes i referències, i també comentaris per explicar certs passatges de l'obra.
Segons els objectius editorials i els destinataris als quals va adreçat el text, aquesta operació no només és aconsellable sinó que és necessària, perquè permet dotar els lectors d'un conjunt d'eines que faciliten l'accés als textos antics i que permeten aprofundir en la comprensió del que estan llegint.
De fet, les edicions anotades dels clàssics són una eina imprescindible per a la divulgació del patrimoni literari entre els lectors cultes de qualsevol país. Si l'edició pròpiament dita ofereix als lectors la possibilitat d'accedir al text de manera fiable, l'anotació permet fer-lo més comprensible i assequible des del punt de vista històric i cultural.
El principal objectiu de l'anotació de textos és oferir als lectors la possibilitat d'aprofundir en la comprensió del que estan llegint.
Aquest objectiu es pot concretar a partir de diferents funcions, que depenen del tipus d'informació que l'editor vol donar sobre el text:
- Aclarir el sentit d'un passatge difícil.
- Definir mots no documentats o molt especialitzats.
- Determinar les fonts d'un passatge.
- Informar de circumstàncies històriques o culturals.
- Assenyalar llocs paral·lels en la mateixa obra o en d'altres obres.
- Ampliar una determinada informació que dona el text.
Els textos anotats van acompanyats d'informacions que criden l'atenció sobre aspectes culturals i històrics rellevants de les obres editades.
En les edicions, tant en paper com digitals, aquestes informacions es troben separades del cos del text, en una posició secundària però fàcilment accessible dins del volum o de la pàgina de visualització. D'aquesta manera, les notes no torben la lectura del text.
L'aparat de notes pot tenir diversos formats, que també poden combinar-se:
- Davantals de capítols o de parts d'una obra: avancen els aspectes essencials que el lector ha de tenir en compte abans de llegir el text.
- Comentaris de paràgrafs o capítols: aclareixen o amplien informacions presentades en fragments de text delimitats en l'edició. El lector és convidat a llegir-los després de llegir el paràgraf o el capítol en qüestió. Estan situats al final del capítol o al final de l'obra.
- Notes de passatges: fan referència a punts molt determinats del text, normalment paraules o frases. El lector és convidat a llegir aquestes notes al mateix temps que llegeix el text. Es poden trobar en diferents posicions:
- Notes a peu de pàgina
- Notes a final de capítol
- Notes a final d'obra
- Notes en finestres emergents (en edicions digitals): s'hi pot accedir situant el cursor sobre el text o clicant-lo.
Produir edicions amb un aparat d’anotació complet és una empresa àrdua, que requereix una enorme inversió d’energia intel·lectual i de temps. Cal tenir en compte que elaborar notes culturals que facin comprensible un text determinat significa preparar breus monografies sobre la infinitat de temes que planteja qualsevol obra. Això sovint implica que la tasca d'anotació s'allargui durant anys sense que els lectors puguin tenir accés de cap manera als resultats que va produint.
A més, el coneixement que els editors moderns tenen del context ideològic, religiós, científic, històric i literari en què es produí el text es va ampliant a mesura que avancen les diverses disciplines implicades. Això fa que tota edició anotada sigui el resultat d'un moment determinat i que, sobretot en les edicions en paper, calgui esperar a la publicació d'una nova edició per fer constar noves aportacions a la història i la comprensió del text i per modificar tot allò que calgui.
En canvi, els projectes d'edició i anotació a la xarxa tenen l'avantatge que permeten actualitzar i ampliar els continguts d'una manera constant, i oferir-los als lectors de manera pràcticament immediata.
L'anotació d'un text ha de tenir sempre presents les necessitats i els interessos d'un hipotètic lector mitjà culte i ha de tendir a satisfer-los amb brevetat i precisió. Una nota mai no pot tenir la seva finalitat en ella mateixa. Tal com diuen Campbell i Ballou: "Tota nota a peu de pàgina ha de justificar el seu dret a l'existència" (Form and style, 1978). Per això, l'anotador d'un text ha de tenir sempre al cap els següents principis en la redacció d'una nota:
- "No hi posis més —ni menys— del que cal" (quantitat)
- "No t’empatollis" (qualitat)
- "Sigues rellevant" (relació)
- "Sigues clar" (manera)
Tipus d'edicions anotades
És habitual que les edicions que incorporen anotació siguin les que ja presenten el text fixat des d’un punt de vista crític: les edicions crítiques i, sobretot, les edicions regularitzades o modernitzades que parteixen d'edicions crítiques.
- En les edicions crítiques, aquest tipus d'anotació s'ha de distingir de l'aparat crític, que inclou variants i comentaris de les variants i que forma part de l'establiment del text.
- Les edicions modernitzades, destinades a un públic més ampli (de cultura mitjana-alta, generalment estudiants de secundària i nivells universitaris), són les que més tradicionalment s'han tendit a anotar. En aquests casos, a més de l'aparat de notes, les edicions solen anar acompanyades d'una introducció àmplia i completa i d'un glossari de mots de difícil comprensió.
- Algunes edicions actualitzades, especialment quan estan destinades a un públic escolar, també inclouen un aparat de notes per tal de completar la informació cultural i històrica del text.
Vegeu alguns exemples d'edicions anotades.
L'edició crítica i comentada del Curial e Güelfa que han dut a terme Lola Badia i Jaume Torró (Quaderns Crema, 2011) és tot un referent per a la literatura catalana medieval.
- Conté una extensa introducció (114 pàgines).
- El text es dona segons l'ortografia moderna i es divideix en paràgrafs.
- Al final del llibre s'ofereix un completíssim apartat de comentaris organitzat per capítols i paràgrafs (168 pàgines).
- L'edició va acompanyada també d'un glossari de termes en desús i d'un índex de persones i de llocs.
En l'àmbit català, la Biblioteca Barcino és un projecte de referència que posa a l’abast del lector mitjà culta edicions a cura d’experts reconeguts. Són textos basats en edicions crítiques, però amb el text regularitzat d'acord amb ortografia normativa, amb una completa introducció i un aparat de notes més o menys exhaustiu, depenent dels casos i de les necessitats d’interpretació de cada títol.
Probablement, el volum amb un aparat més complet és el núm. 3 de la col·lecció, Ausiàs March, Per haver d’amor vida, a cura de Francesc J. Gómez i Josep Pujol: a banda d'una introducció general, cada poema va acompanyat d'un davantal i d'una extensa anotació organitzada per versos.
D'altra banda, la col·lecció Biblioteca Hermes - Clàssics Catalans de l’editorial Castellnou ofereix edicions actualitzades i anotades de textos medievals, que han estat preparades per especialistes a partir d'edicions crítiques. Es tracta d'edicions pensades, principalment, per a un públic escolar. Contenen una introducció general, taules cronològiques, davantals i comentaris dels textos, notes a peu de pàgina i activitats que ajuden a aprofundir en la comprensió del text.
El taller d'anotació de Manícula
Manícula: taller d'edició i anotació de textos ofereix un nou sistema d'elaboració i de publicació virtual de les anotacions de textos.
Al nostre Taller d'anotació podeu consultar les notes de diferents obres que es van publicant.
Anna Fernàndez-Clot (2017)
