Dementre que Nastàsia estava a la finestra, una donzella amb molt gran...

La finestra simbolitza la connexió del món interior amb l’exterior i és l’obertura a través de la qual els personatges entren en contacte amb la realitat, presentada sota la forma d’exemples. Nastàsia pretén servir-se d’aquests casos per convèncer Natana de casar-se amb un nou pretendent, però l’instrument que ha escollit no triga a revelar el seu potencial ambigu. A l’esdeveniment tranquil i convenient per a la seva tesi, s’afegeixen episodis dolorosos associats a l’estament que defensa (Roca Mussons 1992: 252). Per tant, acaba sent la filla qui utilitza les lliçons morals derivades dels exemples per reforçar el seu posicionament.

Natana veu a través de la finestra els aspectes més foscos de la vida matrimonial. En aquest sentit, el referent és, com en altres episodis del romanç, la llegenda de Barlaam, que narra “com un príncep viu en la mol·lície, preservat de les nocions de vellesa, malaltia i mort, fins que als vint-i-nou anys coneix visualment la realitat del dolor humà i experimenta una revolució interior extraordinària” (Badia, Barlaam [1990]: 132). En la novel·la lul·liana, val a dir-ho, hi ha un altre cas de presa de consciència de la realitat gràcies a la mirada a través de la finestra: “Blaquerna papa, ans que volgués nulles coses ordenaren sa cort, estec un temps per veer qual era l’estament de sa cort”; un coneixement que arriba “un dia que el papa estava a sa finestra” (Llull 2016: 79, § 1, p. 367).