Dementre que Nastàsia estava a la finestra, una donzella amb molt gran...
Llull utilitza el motiu de la finestra per introduir en el relat els diversos exemples amb què Nastàsia i Natana defensaran les seves posicions contrastades. Aquí, la finestra simbolitza la connexió del món interior amb l’exterior i és l’obertura a través de la qual els personatges entren en contacte amb la realitat, presentada sota la forma de casos exemplars.
Alhora, el recurs a la finestra permet a Llull contraposar dos nivells morals i intel·lectuals: el de Nastàsia, mundana i materialista, i el de Natana, sàvia i capaç d'actuar seguint l’ordre correcte de les dues intencions lul·lianes. Cal fer notar que les dues dones no obtenen el mateix resultat d'aquesta mirada a l'exterior. Natana pot utilitzar les lliçons morals derivades dels exemples per reforçar el seu posicionament perquè, com Blaquerna, ha iniciat el camí cap a la saviesa. Nastàsia, en canvi, veu com els exemples li desmunten un a un els seus arguments.
És remarcable que Llull situï Natana i Nastàsia mirant per la finestra si es té en compte que, a l’edat mitjana, aquest gest era considerat moralment reprovable en les dones per l’ociositat i l’exposició pública que comportava. Aquest rebuig a les dones “finestreres” queda recollit en diverses obres d’autors catalans del XIII i del XIV.
Vegeu Roca Mussons 1992.
Alguns exemples
El mateix Llull utilitza el motiu de la dona finestrera en un exemple del Llibre de meravelles:
En una ciutat havia un rei qui era molt luxuriós. Una dona d'aquella ciutat s'ornava e es pintava com mills podia e estava a la finestra totes les vegades que el rei passava per aquella carrera on era l'hostal on la dona estava. Aquella dona se mostrava al rei per tal que la cobejàs al delit carnal.
(Llull 2017: 192, capítol 35 § 3)
També Francesc Eiximenis, a Lo libre de les dones, hi fa referència en diversos passatges:
Mas què direm de les dones presens que es fan dir dones del temps, dones de la guisa, e dones de la verdura, e dones de la cort, [...] qui tan volenter finestregen cant passen cavallers [...].
(Eiximenis 1981: I, 88)
[...] car dona finestrera ni préssec amb costera no porà molt durar, segons que diu l'eximpli comú.
(Eiximenis 1981: I, 32)
Bernat Metge, al llibre III de Lo somni, posa en boca de Tirèsies un reguitzell de reprovacions contra les dones i condemna aquest costum de mirar per la finestra quan fa referència al tipus de saber que les mares ensenyen a les filles:
[...] en qual manera sabran enganar llurs marits, reebre lletres dels amadors, respondre aquelles, estar en les finestres comportant los modorros qui els van detràs, anar ab bon donari, haver bell gest, tenir secret qui es volran en llurs cases fenyent-se malaltes per tal que el llit del marit los romanga franc, e altres mals infinits.
(Metge 1999: 138, llibre III § 14)