Jaume Roig, l'autor de l'Espill (escrit vers 1460), és un escriptor intel·ligent que quan escriu ho té tot pensat i és capaç d’arrencar-nos un somriure amb les nombroses bromes lèxiques que ens proposa. Així, la somera de l’episodi de l’entrada de Jesús a Jerusalem el diumenge de Rams fa riure per la gran animalada que Jaume Roig deixa anar sobre la pobra bèstia...

Categoria: 

Ramon Llull és un escriptor extraordinàriament creatiu en les estratègies comunicatives que desplega. No és només autor d'una extensíssima obra textual, sinó que també és el creador d'un ampli i variat aparat de figures gràfiques que acompanyen molts dels seus textos. Per això, en la tasca d'edició de les seves obres cal fer atenció al text que transmeten els manuscrits, però cal no descuidar el format d'unes figures que el mateix Llull va dissenyar amb molta cura. Us expliquem com hem reconstruït les figures de l'Art demostrativa, que es publicarà enguany a la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull.

Categoria: 

La feina de reeditar textos (mèdics) medievals de vegades ens proporciona lectures que ens inciten a l’exclamació o a la sorpresa. Els editors més antics han comès errors de lectura flagrants, que podem justificar perquè la majoria no tenien formació filològica, i que nosaltres ara podem esmenar perquè comptem amb instruments de treball molt més moderns. També es podria donar el cas que la mala lectura fos producte dels prejudicis morals d’època, que no els permetien llegir un sintagma que a nosaltres ja no ens escandalitza.

Categoria: 

Diu François Vaucluse, escriptor i traductor, que els autors temen els traductors perquè aquests són els únics lectors veritablement lúcids. Una traducció a l'italià d'un fragment del Blaquerna ens ha fet adonar d'un error de puntuació de l'edició catalana. El cas és que els manuscrits més antics de l'obra ja donaven pistes segures sobre com calia llegir el passatge en qüestió.

Categoria: 

Arnau de Vilanova va escriure en llatí el Regiment de sanitat per al rei d’Aragó (1305-1310), pensant en les malalties de Jaume II. El text va ser traduït poc després al català pel seu cirurgià major, Berenguer Sarriera, a instàncies de la reina Blanca, i és un dels textos mèdics més importants de l’occident llatí: se n’han conservat molts manuscrits llatins i se’n van fer traduccions a diverses llengües vernacles, prova irrefutable de la seva utilitat pràctica i del seu èxit.

Categoria: 
La pesta bubònica. Bíblia de Toggenburg (1411)

Buscar llocs salubres enmig d'una epidèmia ha estat una reacció freqüent en els nostres dies, en la crisi del Covid-19, i també a l'Edat Mitjana. Només que ara potser tenim més informació que llavors com per sortir corrent i més criteri per fer front a les terribles conseqüències d'una pandèmia. Bernat Metge va retratar, a la seva inacabada Apologia, aquesta situació i com un personatge es diposa a fugir de Barcelona cames ajudeu-me.

Categoria: 
BNF, Rotschild 2529

L'estampa del pessebre, amb l'infant Jesús acabat de néixer en un estable humil i fred, embolicat només amb un llençol, dins d'un llit pobre, és la imatge més reconeguda del naixement de Crist. Us desitgem un bon Nadal i un venturós any 2020 amb uns versos de la Medicina de pecat de Ramon Llull.

Categoria: 
NEORL, Medicina de pecat

Acaba de sortir publicat el volum XVI de la col·lecció NEORL, que conté l'edició crítica de la Medicina de pecat de Ramon Llull. L’Anna Fernàndez-Clot, editora del text, ens parla d’aquesta obra en vers i de la transmissió que ha tingut.

Categoria: 
Royal MS 15 D II, f 131r (detail), England, c 1310

Fent l'edició crítica dels Cent noms de Déu de Ramon Llull, Simone Sari ha topat amb un passatge que presenta una lectura dubtosa sobre allò que passarà el dia del judici als qui no honren Déu: no podran "grisejar", és a dir, els cabells no se'ls tornaran grisos. En aquest article ens explica què vol dir aquesta lliçó, d'on prové i quin valor té en el conjunt de la tradició textual dels Cent noms.

Categoria: 

Dins el cicle de la Nit de la Recerca, el CosmoCaixa acull el divendres 27 de setembre de 2019, una programació nocturna especial en què els investigadors surten del laboratori per explicar els entrellats de la ciència per mitjà d’espectacles i xerrades. Manícula hi participa amb una microxerrada del prof. Albert Soler que porta per títol "Els manuscrits medievals i la màquina del temps", en què explicarà una descoberta al voltant de la miniatura de l'Arbre de Filosofia d'Amor que encapçala el manuscrit F-129 del Col·legi de la Sapiència (Mallorca). Us en fem un avançament.

Categoria: