Lola Badia Pàmies

Universitat de Barcelona

Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), va obtenir-hi un doctorat en Filologia Romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer. El 1983 va guanyar una càtedra de Literatura Catalana i en anys successius va passar temporades d'estudi al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus-Lullus-Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto.

Ha exercit la docència de les lletres catalanes antigues a les Universitats Autònoma de Barcelona i de Girona. Entre 2001 i 2021 ha estat professora de la de Barcelona, amb vinculació al Centre de Documentació Ramon Llull, que gestiona la Llull DB. A partir del curs 1987-1988 ha coordinat el Seminari de Literatura i Cultura de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna (SLIMM) de la Universitat de Barcelona. Ha estat responsable del Grup de Recerca Consolidat de Literatura i Cultura a la Baixa Edat Mitjana, subvencionat per la Generalitat de Catalunya (1998-2021), i ha dirigit projectes de recerca del Ministeri d'Educació espanyol (1992-2021).

És membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1996) i pertany a diverses associacions d'estudi d'àmbit català i medievalístic; també ha format part dels consells assessors i de la redacció de diverses revistes especialitzades i d'alguns comitès tècnics editorials. Ha dirigit una vintena de tesis doctorals des de 1991 i ha obtingut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat (2000) i el Premi Nacional de Cultura del CONCA (2016).

Ha publicat preferentment sobre la lírica i la narrativa de tradició trobadoresca, la cultura literària dels escriptors catalans del Trescents e del Quatrecents, les obres en vulgar de Ramon Llull i l'herència científica medieval en vulgar. Ha dirigit els tres primers volums de la Història de la Literatura Catalana. Literatura medieval, publicats per Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i l’Ajuntament de Barcelona (2013-2015). Els anys 2022-2023 ha publicat a Cal Carré sengles traduccions catalanes de Sir Gawain and the Green Knight i La mort le roi Artu.

Articles signats

El tombant de la vida, als 25 o als 40 anys?

Fent l'edició del Llibre de contemplació de Ramon Llull ens trobem amb una curiosa variant en els manuscrits: uns diuen que la segona part de la vida comença als 40 anys però altres diuen que comença als 25 anys. En què quedem?

Categoria

Curiositats

Edició de textos

El secret de Natana és un avís de Ramon

Al capítol 39 del Blaquerna, l'abadessa Natana renya una monja que protesta perquè a les dones no els escau esforçar-se a pensar: "Una dona dix a l'abadessa que no era {|lleguda=convenient} cosa que a fembra fossen dites tan subtils paraules (cap. 39, § 2)". Quina és la subtilesa de Natana que posa en guàrdia la monja? En la seva argumentació, però, l'abadessa conclou dient una cosa inquietant.

Categoria

Anotació de textos

Jordi de Sant Jordi: «aygua sus port» (XV, 39)

Lola Badia ens avisa dels perills de prendre decisions filològiques sense controlar la llengua original de l'escriptor. En l'edició de la famosa Cançó d'opòsits (poema XV) de Jordi de Sant Jordi, el vers 39 «e lo fons gorch aygua sus port me par» («i el gorg profund em sembla aigua dalt del port») només planteja problemes si hom desconeix que en català i en occità el terme port es pot referir a un port de muntanya, accepció absent en italià. A la fotografia, «un gorg profund»: la Gorja del Clop, a la Ribera Salada (Solsonès).

Categoria

Edició de textos

Llengua