–Llibertat se convé mills en est món...
Després d’insistir en la necessitat d’entendre els mecanismes essencials de l’adhesió al bé i del rebuig del mal, Natana conclou dient una cosa inquietant:
On ço que jo et dic te significa algun secret, lo qual segons lo temps en què som no et gos donar a entendre.
El secret es revela de forma diàfana si es té en compte que aquesta frase no la diu Natana a les seves monges sinó l’autor del Blaquerna al seus lectors. Aquí Llull practica la metalepsis, és a dir una “transgressió paradoxal dels límits entre nivells narratius o àmbits lògics diferenciats” (Genette 2003). No serà fins al capítol 43 que el lector del Blaquerna descobrirà quina és la peculiaritat de “lo temps en què som”, que el distingeix dels altres, i perquè aquesta peculiaritat exigeix l’exercici de la raó. Blaquerna, que peregrina a la recerca del seu ermitatge, es troba amb Fe i Veritat que van a buscar Enteniment, germà de totes dues, per tal que il·lumini els no creients fent-los pensar correctament.
Car temps és vingut que no volen rebre autoritats de sants ni miracles no són per los quals eren il·luminats los ignorants de mi e de ma sor; e per ço car les gents requeren raons e demostracions necessàries vaja mon frare [Enteniment], qui és poderós per la virtut de Déu a provar els catorze articles (Cap. 43, § 3).
El sermó de Natana sobre la voluntat quedaria coix si no s’indiqués d’alguna manera que el mètode d’acompliment de la primera intenció que s’acaba d’exposar, basat en la comprensió racional de les veritats de la fe com a estímul de la voluntat, és, de fet, el mètode general de l’art de Ramon.