–Voluntat se convé a amar ço que és bo...

Instàncies de l'anotació

Aquest sermó de Natana sobre la voluntat completa els seus ensenyaments precedents sobre com ordenar els cinc sentits i com usar correctament les virtuts fent treballar les potències de l’ànima, memòria, enteniment i voluntat. La voluntat és la que ho relliga tot gràcies a la prioritat de la primera intenció, o sigui l’amor pel “bé major”, sobre la segona intenció, o sigui l’amor pel “bé menor”. Natana reprèn la religiosa que protesta perquè a les dones no els escau esforçar-se a pensar. Si la monja no fa l’esforç d’entendre aquesta frase, senyal que no pot retenir, entendre i voler posar en pràctica els ensenyaments que acaba de rebre i mai no es podrà comportar com una cristiana. Natana no ho pot tolerar i la contradiu.