Vés al contingut

—Voluntat se convé a amar ço que és bo e a desamar ço que és mal…

Instàncies de l'anotació
Romanç d'Evast e Blaquerna Capítol 39 Paràgraf 2
Etiquetes
filosofia moral
filosofia natural
virtuts i vicis

La lliçó que ofereix Natana no és particularment abstrusa; bàsicament, reprodueix l’ensenyament cristià que la tria del bé sobre el mal és una obligació de l’home. La simplicitat aparent del sermó, però, no evita que una monja consideri inadequat que un raonament tan subtil sigui exposat per una dona; un plantejament que s’anticipa a la visió que les reflexions de l’abadessa podien suscitar en els contemporanis de Llull.

El beat representa en el Blaquerna un univers femení divers, que serveixi “d’exemple efectiu i eficaç per a les lectores que preveia receptores potencials” (Ripoll Perelló 2016: 112). Per això, mitjançant Natana, explica que d'intel·ligència només n'hi ha una, “per a homes i dones, i amb funcions idèntiques” (Badia 1981: 28); i, per tant, que la dona “tindria la capacitat d’entendre sempre que en tingués la voluntat” (Llull 2017: 107). Un dels ensenyaments dels Començaments de filosofia ratifica la lliçó:

Si los ens mascles han maneres masculines e los ens femenins han maneres femenines e los ens neutres han maneres neutrals, los homes savis amb les maneres neutrals s’acostumen (Llull, NEORL VI [2003]: 23, p. 163).

La premissa que l’home savi és asexuat implica que també Natana és sàvia més enllà de la feminitat, amb maneres neutrals. És precisament aquesta saviesa que li permet oferir una lliçó sobre com usar amb harmonia les potències de l’ànima. Planteja que, perquè la voluntat pugui estimar, cal que l’enteniment s’hagi esforçat a entendre:

Demanà l'amic a l'enteniment e a la voluntat qual era {pus=més} prop a son amat. E {corregren=corregueren} ambdós e {fo ans=fou abans} l'enteniment a son amat que la voluntat (cap. 100, § 19, p. 462).

Només quan “nostre enteniment no {abast=arriba} a entendre” (cap. 30, § 2, p. 180), cal recórrer a la fe:

Fe és, fill, per intenció que hom crega la caritat que enteniment no pot entendre” (Llull 2013: V.1, 1, p. 138).