Romanç d'Evast e Blaquerna
El Romanç d'Evast e Blaquerna, enllestit a la ciutat llenguadociana de Montpeller vers el 1283, és una de les obres literàries més conegudes de Ramon Llull.
Es tracta d'un relat extens i sostingut, proper al que avui considerem una novel·la. L'autor hi narra la biografia exemplar de Blaquerna, des del seu naixement en una família burgesa benestant fins a la seva senectut. Al llarg de les cinc parts de què està compost el llibre, dedicades a cinc estaments diferents, Llull ens hi ofereix una àmplia panoràmica de la vida a l'edat mitjana. Blaquerna, en el seu intens i activíssim periple vital, recorre els diversos estaments reformant-los i afavorint que la humanitat s'allunyi de l'error, i arribarà a ser escollit papa. Des d'aquesta posició establirà les bases de la reforma del conjunt de la cristiandat i, en el fons, de la humanitat completa. L'èxit de les seves reformes li permet retirar-se, ja en la vellesa, en un eremitori, on redacta en la ficció un dels llibres més remarcables de tota la literatura medieval europea: el Llibre d'amic e amat.
Edicions de referència
- Romanç d'Evast e Blaquerna, ed. Albert Soler i Joan Santanach. Palma: Patronat Ramon Llull, 2009 (NEORL VIII).
- Romanç d'Evast e Blaquerna, ed. Albert Soler i Joan Santanach; col. Maria Toldrà. Barcelona: Editorial Barcino, 2016 (Biblioteca Barcino 10).
Coordinació: Albert Soler
Anotacions de l'obra
Capítol 1
- De matrimoni
- Paràgraf 1 En una ciutat s'esdevingué que un dispost jove gentil home, fill d'un...
- Paràgraf 3 Mentre que Evast era així requerit a orde pels religiosos i a...
- Paràgraf 4 Quan Evast hagué concebut i deliberat en la seva voluntat d’estimar l’orde...
- Paràgraf 5 En aquella ciutat hi havia una dama noble i molt ben acostumada,...
- Paràgrafs 6 i 9 Totes les condicions que Evast desitjava en la seva muller eren en...
- Paràgrafs 7-8 i 10-11 Gran fou la fama per tota la ciutat del dia de les...
- Paràgrafs 15-19 Molt de temps estigueren Evast i Aloma junts sense tenir fills. I...
- Paràgrafs 63 De memòria
Capítol 2
- Del naixement de Blaquerna i del seu nodriment
- Paràgraf 1 En caritat, paciència i humilitat vivien sempre Evast i Aloma. I els...
- Paràgraf 2 En aquell dia féu cantar Evast missa solemne a un sant capellà,...
- Paràgraf 3 Blaquerna tingué dida sana de cos per tal que de sana llet...
- Paràgraf 4 En tot el primer any que nasqué Blaquerna, altra vianda Aloma no...
- Paràgraf 5 A l’edat mitjana s'assumia l'existència d'una íntima interrelació entre els elements, les...
- Paràgraf 6 Un dia s’ésdevingué que Aloma donà a son fill, quan havia d’anar...
- Paràgraf 7 De totes coses de menjar fou Blaquerna acostumat per tal que natura...
- Paràgrafs 7-9 A Blaquerna fou donat un estudiant com a guarda i com a...
Capítol 3
- De la qüestió que Evast féu a son fill Blaquerna
- Paràgraf 1 Es recordà Evast, per gràcia de la divina llum, del temps en què desitjà entrar en orde de religió…
- Paràgraf 2 —Estimat fill —digué Evast—, vull que em responguis aquesta qüestió…
- Paràgraf 3 Blaquerna respongué a Evast: —Senyor, vós sabeu bé que ocasió és cosa més forta…
- Paràgrafs 3-4 Evast demanà a Blaquerna si era just que el parador tornés el cérvol al ballester…
- Paràgraf 6 Evast digué a Blaquerna: —Digues-me si el ballester és tingut de donar-li alguna cosa al parador…
- Paràgraf 7 Totes aquestes qüestions i moltes altres que serien llargues d'explicar feia Evast a Blaquerna…
Capítol 4
- De la disputa que Evast tingué amb Aloma, que no el volgué deixar entrar en religió
- Paràgraf 1 Evast estigué en gran pensament de com descobriria a Aloma el seu...
- Paràgraf 3 —Aloma —digué Evast—, sapigueu del cert que la meva voluntat mai no...
- Paràgraf 4 —Senyor Evast —digué Aloma—, amb vergonya i amb temor em cal respondre
- Paràgraf 6 Quan Aloma sentí que Evast dubtava que ella no s'excusés
- Paràgraf 8 —Senyor Evast —digué Aloma—, és veritat que en aquest món no hi...
- Paràgraf 10 —Senyor —digué Aloma—, si voleu deixar el món per tal de servir...
- Paràgraf 13 Evast estigué molt descontent de no poder convertir Aloma sa muller a...
- Paràgraf 14 Quan Evast hagué concebut aquesta voluntat, l'endemà al matí després de missa...
Capítol 6
- De la temptació que Natana féu a Blaquerna
- Paràgraf 2 Nastàsia i Natana se sorprengueren molt i foren mogudes a molta pietat...
- Paràgraf 3 Acordaren entre elles que Aloma portés Blaquerna a casa de Nastàsia després...
- Paràgraf 4 Foren moltes les viandes que posaren a taula, però Evast, Aloma i...
- Paràgraf 5 Mentre que Blaquerna i Natana seien l'un al costat de l'altra, i...
- Paràgraf 6 Bella era Natana i prudentment i devotament i amb semblança de gran...
- Paràgraf 7 Natana veia Blaquerna alegrar-se i beneir Déu gloriós sense respondre a les...
- Paràgraf 9 —Blaquerna —digué Natana—, com podreu sostenir tant de temps tan aspra vida...
- Paràgraf 10 Blaquerna respongué: —Qui feia sostenir tribulacions i mort a santa Caterina i a...
- Paràgraf 12 —Natana —digué Blaquerna—, jo vaig als boscos a contemplar el meu senyor...
- Paràgrafs 13-14 —Blaquerna —dix Natana—, molt m'agraden vostres paraules; tots temps volria ésser amb...
- Paràgraf 15 —Blaquerna —dix Natana—, en lo començament de nostres paraules amor me faïa...
- Paràgraf 16 Blaquerna pres comiat de Natana. Amor, que no segueix manera, en plorant...
- Paràgraf 17 Tota aquella nit foren en la capella Evast e Aloma amb llur...
Capítol 7
Capítol 8
- Del comiat
- Paràgraf 1 Dementre que Blaquerna parlava enaixí amb Aloma sa mare, esdevingueren al lloc on Blaquerna devia entrar en lo boscatge…
- Paràgraf 2 Quan Evast hac finida sa oració, Blaquerna pregà Evast que es llevàs en peus e que ell fes a son pare l'honor…
- Paràgraf 3 Blaquerna estec de genollons davant sa mare Aloma; amb lo seu piadós esguardament esguardava sa mare…
- Paràgraf 4 Per virtut de Déu donat fo poder a Aloma com pogués parlar a son fill e dix estes paraules…
- Paràgraf 5 Estes paraules devotes e moltes d'altres on Aloma no seguia manera deia a la regina del cel…
- Paràgraf 6 Quan Blaquerna hac rebuda gràcia e benedicció d'Evast, e Aloma hac recobrat son seny…
- Paràgraf 8 Quan Blaquerna hac finida sa oració e a Evast e Aloma hac quest perdó de la dolor que sostenien per ell…
Capítol 9
- De l'estament d'Evast e Aloma
- Paràgraf 1 Evast e Aloma foren en la capella aprés la missa parlant llongament de l'estament de llur vida…
- Paràgraf 2 En afany foren Evast e Aloma de trobar lo frare a qui volien comanar llurs rendes…
- Paràgraf 3 Dementre que Evast e Aloma estaven segons que damunt és dit e tota la ciutat era exemplificada de la bona doctrina d'Evast e Aloma…
- Paràgraf 4 —Aloma —dix Evast—, entre les altres coses que hom fa en est món per amor de Déu…
- Paràgraf 5 Evast se confessà e rebé lo cors de Jesucrist dient estes paraules…
Capítol 10
Capítol 11
- De gola
- Paràgraf 1 En un jorn s'esdevenc que Evast e Aloma hagren pensat de llurs malalts e anaven cercar alguna persona qui els donàs a menjar…
- Paràgraf 2 Quan hagren menjat e degren fer gràcies a Déu, un burgès de la ciutat, lo qual havia comprat l'alberg d'Evast…
- Paràgraf 3 Molt considerà tot aquell dia lo bisbe en les paraules que Evast li havia dites, e remembrà la noblesa e l'honrament en què Evast e Aloma…
Capítol 19
- Del contrast de Natana e Nastàsia
- Paràgraf 1 Depuixs que Blaquerna fo partit de Natana, fo Natana en gran pensament...
- Paràgraf 2 Per virtut de Déu, e car és natura de cogitació que converteix...
- Paràgraf 3 Tota aquella nit estec Nastàsia en gran pensament com pogués donar marit...
- Paràgraf 4 Natana demanà a Nastàsia si ella sabia un home en lo món...
- Paràgraf 5 Natana dix a Nastàsia e demanà-li si ella havia oït parlar de...
- Paràgraf 6 Molt desplac a Nastàsia quan conec que sa filla desirava religió e...
- Paràgraf 9 Nastàsia dix a Natana: —Filla, en esta ciutat ha un asalt donzell...
- Paràgraf 10 Dementre que Nastàsia estava a la finestra, una donzella amb molt gran...
- Paràgraf 11 Quan Nastàsia e Natana foren en la cambra, una serventa vénc molt...
- Paràgraf 12 Quan Natana hac tramès lo missatge, ella tornà a la finestra per...
- Paràgraf 13 Tota aquella nit estec Nastàsia en gran pensament com pogués donar marit...
Capítol 20
- En qual manera Natana entrà en orde
- Paràgraf 1 Quan Natana fo al monestir, l'abadessa e totes les altres dones la reberen molt honradament…
- Paràgraf 2 En plorant e amb molt gran devoció de cor dix Natana ses paraules…
- Paràgraf 3 Natana anà a l'església pregar la celestial regina que li acaptàs gràcia amb son fill…
- Paràgrafs 4-5 La sagristana dix a l'abadessa que hom temptàs algun temps Natana de devoció ans que la vestís…
- Paràgrafs 6-7 Dementre que Natana rebia l'hàbit de religió e prometia a conservar les condicions de l'orde…
- Paràgrafs 8-9 L'abadessa e totes les dones foren en lo capítol…
- Paràgraf 11 L'abadessa e totes les dones s'amagaren e fugiren e hagren gran por de mort…
- Paràgraf 12 —Bé sia vinguda madona mare Nastàsia e tots vosaltres…
- Paràgraf 13 Esperança, caritat, justícia, fortitudo no foren virtuts si defallissen a Natana…
- Paràgrafs 16-17 L'abadessa e totes les dones rebren Nastàsia molt agradablement e ensems anaren a l'església lloar e beneir lo nom de Déu…
- Paràgraf 19 En aquell dia fo molt lloat, beneit lo nom de Déu en lo monestir per totes les dones…
Capítol 24
- En qual manera Natana fo eleta a abadessa
- Paràgraf 1 Natana e totes les dones qui havien veu a elecció foren en lo capítol per elèger abadessa…
- Paràgraf 2 Totes les dones volgueren elèger abadessa segona la manera en la qual havien acostumat a elèger…
- Paràgraf 3 Pregada fo Natana per totes les dones que digués la manera segons la qual per art poguessen trobar…
- Paràgraf 4 Natana dix: —Nós som vint dones en est capítol qui havem veu a elèger pastor…
- Paràgraf 5 Segona part d'elecció és com los set elegidors elegen pastor. On, primerament, convé que los set elegidors…
- Paràgraf 6 Cascú dels set elegidors pot elèger una persona a ésser en lo nombre del qual deu ésser elet major…
- Paràgraf 7 Quan Natana hac mostrada l'art d'elecció, una dona demanà a Natana…
- Paràgraf 8 Molt plac l'art e la manera d'elecció a totes les dones, e totes digueren que segons aquella art no podia hom errar en elecció…
- Paràgraf 9 Eleta fo Natana a abadessa. Gran desplaer hac Natana de son honrament. Déu beneí, qui la volc honrar sobre totes les altres…
Capítol 39
- De voluntat
- Paràgraf 1 L'abadessa dix a les dones que Déu havia donada voluntat a home, bèsties, ocells, peixes e a totes coses vivents…
- Paràgraf 2 –Voluntat se convé a amar ço que és bo...
- Paràgraf 2 —Voluntat se convé a amar ço que és bo e a desamar ço que és mal…
- Paràgraf 3 –Llibertat se convé mills en est món...
- Paràgraf 4 »Cascuna de vosaltres ha voluntat e enteniment. Cascuna sotmeta sa voluntat a son entendre…
Capítol 42
- Dels deu Manaments
- Paràgraf 1 Tot aquell dia anà Blaquerna per la forest depús fo partit d'Evast e Aloma...
- Paràgraf 2 Tro al sol eixit estec Blaquerna en oració; aprés mès-se en son viatge e anà tot aquell jorn...
- Paràgraf 3 Molt fortment fo meravellat Blaquerna quan hac llestes les paraules que eren escrites sobre el portal e tocà a la porta...
- Paràgraf 4 Blaquerna vénc en una gran sala molt bella on eren escrits lo nom d'aquells qui als deu Manaments són desobedients...
- Paràgraf 5 —Ah las, menyspreat per les gents! —dix lo Primer Manament—. Morts són tos amadors...
- Paràgraf 6 Fortment se meravellà Blaquerna del dol que el Primer Manament havia, al qual demanà què era...
- Paràgraf 8 Per semblant manera planyia e plorava lo Terç Manament, dient estes paraules...
- Paràgrafs 9-10 En altes veus en plorant dix lo Quart Manament...
- Paràgraf 11 Lo Sisè Manament dix: —Manament son de Déu contra fornicació...
- Paràgrafs 14-15 Multiplicà enveja e clamà's lo Novè Manament de la injúria que li han feta e luxúria, dient estes paraules...
- Paràgraf 16 Llongament plorà e estec Blaquerna amb los deu Manaments, e Blaquerna dix als deu Manaments si era nulla cosa...
Capítol 43
- De Fe e de Veritat
- Paràgraf 1 Blaquerna se partí del palau on estaven los deu Manaments e anava per la forest d'un lloc en altre…
- Paràgrafs 2-3 Dementre que Blaquerna anava enaixí per lo boscatge, oí davant si una veu molt agra e esquiva…
- Paràgraf 4 Respòs Blaquerna dient que fe hi perdria sos mèrits si l'enteniment demostrava los articles…
- Paràgraf 5 Blaquerna dix que moltes vegades eren anats hòmens religioses e d'altres hòmens predicar la fe romana als infeels…
- Paràgraf 6 Quan Fe hac reprès molt fortment Blaquerna, retornà a son plor e començà a plànyer e a cridar…
Capítol 44
- D'Enteniment
- Paràgraf 1 A l'ombra d'un bell arbre carregat de flors e de fruits, sobre la bella herba, prés d'una clara fontana…
- Paràgraf 2 Enteniment demanà a Fe e a Veritat de llur estament ni què havien acabat de ço per què anaren en llur viatge…
- Paràgraf 3 Enteniment esguardà sos escolans e dix aquestes paraules…
- Paràgraf 4 Quan Enteniment hac finides ses paraules, los escolans s'excusaren a l'Enteniment dient estes paraules…
Capítol 47
- D'auirs
- Paràgraf 1 Clar fo lo temps e el sol il·luminava tota aquella selva per la qual anava Blaquerna…
- Paràgraf 2 Quan Blaquerna fo amb lo cavaller, Blaquerna e lo cavaller se saludaren amigablement…
- Paràgraf 4 Molt cogità lo cavaller en les paraules que li dix Blaquerna…
- Paràgrafs 5-6 —Sényer —dix Blaquerna—, una altra llei ha Déu posada en guerra…
Capítol 48
- De valor
- Paràgraf 1 Blaquerna anava molt desirós com pogués trobar lloc covinent a fer penitència...
- Paràgraf 3 —Sényer —dix lo joglar—, pus tan fort vos fets mantenidor de valor, vull que em digats què és valor...
- Paràgraf 4 Lo joglar demanà a l'emperador qual ventura lo faïa anar tot sol e a peu per la forest...
- Paràgraf 5 Blaquerna menà l'emperador a la font; sobre l'herba fresca s'assegueren tots tres, pres de la font…
- Paràgraf 7 Molt parlaren tots tres de valor e tan llongament anaren ensems tro que esdevingueren en un bell prat environat de molts bells arbres…
- Paràgraf 8 Quan l'emperador e Blaquerna e el joglar hagren llestes les lletres, molt foren meravellats de ço que significaven…
- Paràgraf 9 Blaquerna entrà tan solament en lo palau, on trobà Valor qui deïa aquestes paraules
- Paràgraf 11 Blaquerna eixí del palau e en son viatge recontà a l'emperador e al joglar los plors e el desconhort en què havia trobada Valor…
- Paràgraf 12 La humilitat de Déu moc pietat, paciència a perdó, e remembrat fo l'emperador per la misericòrdia de Déu…
Capítol 50
- De fortitudo, caritat
- Paràgraf 1 En la forest per on anava Blaquerna havia un castell molt forts, lo qual era d'un cavaller lo qual…
- Paràgraf 2 Segons que ventura menava Blaquerna per un lloc e per altre per la forest, esdevenc-se que lo cavaller e Blaquerna s'encontraren…
- Paràgrafs 3-5 —Segons que és recontat s'esdevenc que un home molt savi en filosofia e en teologia…
- Paràgraf 6 »Lo rei sarraí fo molt irat contra lo cristià e féu manament per tota sa terra…
- Paràgraf 8 Molt considerà lo cavaller en les paraules que deïa Blaquerna…
Capítol 51
- De temptació
- Paràgrafs 1-2 Molt desplac a Blaquerna com havia a eixir de son camí per acompanyar la donzella que lo cavaller li havia comanada…
- Paràgraf 3 Blaquerna sentí en si multiplicar la temptació per les paraules que la donzella deïa e retornà remembrar Déu…
- Paràgraf 4 —Donzella —dix Blaquerna—, natura és d'enteniment que fa molt amar o aïrar ço que és molt membrat…
- Paràgrafs 5-7 Llongament anaren Blaquerna e la donzella per lo boscatge; e tant anaren que la donzella fo ujada…
- Paràgraf 8 Blaquerna retornà en son viatge e anava molt angoixós com pogués trobar lloc on pogués servir Déu segons que desirava…
Capítol 52
- De penitència
- Paràgrafs 1-2 Blaquerna anava per lo boscatge remembrant e amant son creador e son Déu…
- Paràgrafs 3-4 —Amic —dix Blaquerna—, és-vos semblant que si jo anava al monestir e estava un temps amb Narpan...
- Paràgraf 5 Quan l'escuder hac oït l'exemple, ell se partí de Blaquerna e tenc son camí…
- Paràgraf 7 Al vuitè jorn Narpan dix a Blaquerna que occiés una oca d’aquelles...
- Paràgraf 8 Tot aquell dia passà Narpan que no menjà carn e fo molt irat contra Blaquerna…
- Paràgraf 9 A la mijanit, quan los monjos se llevaren a matines e Blaquerna oí l'esquella, ell cridà Narpan e dix-li que es llevàs a oració…
- Paràgraf 10 Quan Narpan fo llevat e vestit, Blaquerna se n'anà amb ell a l'església per estar en contemplació e en oració…
- Paràgraf 12 Quan tuit foren en lo capítol, Blaquerna se llevà en peus e dix estes paraules…
- Paràgrafs 13-16 Quan Blaquerna hac finides ses paraules, Narpan dix en presència de tuit…
Capítol 56
- De l'ordenament de l'estudi
- Paràgraf 1 L'abat e tot lo convent foren en lo capítol amb Blaquerna per ordenar l'estudi...
- Paràgraf 2 Dementre que volien ordenar en quals ciències deguessen estudiar, un home aportà en lo capítol...
- Paràgraf 3 Segons que ventura ho volc ordenar, s'esdevenc que un bisbe vénc en aquell monestir...
- Paràgrafs 4-5 —Blaquerna —dix l'abat—, quals ciències vos és semblant que dejats mostrar?
- Paràgraf 6 Quan Blaquerna hac exposts los exemples damunt dits, ordenaren que Blaquerna mostràs primerament gramàtica...