Quan Enteniment hac finides ses paraules, los escolans s'excusaren a l'Enteniment dient estes paraules…

El temor de què són presa els escolans atempta contra la caritat, la justícia, la fortalesa i l’esperança. És clar en el cas de la darrera virtut (Llull 2013: V.2, p. 212):

Si tu, fill, has gran temor de mort o de ésser vençut per tos enemics […], adoncs est, fill, temptat contra intenció per què esperança és; car ço per què esperança te és donada és per ço que uses d’ella et que tu confiïs en la ajuda de Déu.

Els termes amb què s’expressen els escolans posen de manifest aquestes mancances, perquè remeten a l’exemple de santa Caterina, santa Eulàlia, santa Margarida i santa Magdalena. Els joves exclamen: “Temorosa cosa és mort e sostenir treballs e turments!” (cap. 44, § 4, p. 220), i en diversos punts de la novel·la es recorden “los treballs e la mort” que les santes “sostengueren per l’amor de Déu en est món” (cap. 19, § 1, p. 147).

La por dels escolans, alhora, es contraposa amb el coratge de Blaquerna. Quan s’advertia el protagonista dels perills de fer-se ermità, el jove oferia una resposta diametralment oposada a la d’aquests personatges (cap. 5, § 13, p. 108):

Si Déu m'ha pres e me toll a vosaltres e als delits d’aquest món, e me fa estar tot sol en les selves, en los grans boscatges i entre les bèsties salvatges, i en els llocs on hi ha falta de provisions i de vestit i de companyia i d’altres coses necessàries per a l’home, Déu, que a les bèsties i als ocells dóna de menjar i de beure i de vestir i els conserva la salut en aquells llocs, em donarà tot allò que el meu cos haurà de menester per a la sustentació de la vida […]. Si el meu cos mor per defalliment de les seves necessitats, Déu haurà disposat segons la seva voluntat del que és seu; i l’ànima haurà usat d’esperança, caritat i fortalesa respecte del seu creador i respecte de les tribulacions del seu cos, i el profit de l’ànima serà tan gran que les tribulacions del cos no s’han de tenir en compte.