Vés al contingut

Edició modernitzada

L'edició modernitzada (o regularitzada) presenta una adaptació de les formes gràfiques del text original a les convencions de la llengua actual, però respecta l'expressió del text.

És habitual que incorpori, també, comentaris i indicacions que ajudin els lectors a interpretar qüestions lingüístiques i conceptuals del text que, a causa de la distància cronològica, poden resultar desconegudes.

Característiques

  • El punt de partida sol ser un altre tipus d'edició (diplomàtica, interpretativa o crítica).
  • Consisteix en una adaptació del sistema gràfic del text a les normes o convencions vigents en el moment que es fa l'edició.
  • Es regularitza sistemàticament l’ortografia i es prescindeix de la variabilitat de les còpies i dels copistes medievals.
  • La regularització implica traslladar un sistema de convencions gràfiques que poden ser canviants a un sistema regulat, que és més homogeni i està definit per la normativa ortogràfica.
  • És respectuós amb les característiques morfològiques, lèxiques i sintàctiques del text.
  • És respectuós amb l'expressió del text.
  • No altera la literalitat del text pel que fa als aspectes substancials, però sí pel que fa als aspectes accidentals (literalitat dels testimonis i convencions gràfiques).
  • Pot incloure comentaris de l'editor que aclareixin el sentit del text (introducció, glossaris, notes lingüístiques, notes conceptuals).
  • No sol incloure ni aparat de variants ni referències als testimonis manuscrits del text.

Objectius

L'edició modernitzada permet oferir als lectors actuals un text lingüísticament i conceptualment accessible però, al mateix temps, fidel a l'expressió de l'original i respectuós amb la varietat lingüística antiga.

L’objectiu de la regularització ortogràfica i de l'anotació dels textos antics és facilitar la lectura dels textos, sense arribar a traduir-los al català modern ni alternar-ne l'expressió i l'estil.

Permet que els lectors se centrin en allò que és substancial del text i de la llengua en què està escrit i que puguin prescindir d'allò que és accidental (la grafia).

Se sol utilitzar quan es vol oferir un text fiable i filològicament rigorós i fer-lo accessible a un públic força general, que té un cert nivell de formació però que no necessàriament és especialista.

La regularització ortogràfica del text ha de ser sistemàtica, però cal tenir en compte els límits entre allò que és purament gràfic i accidental i allò que té implicacions fonètiques, morfològiques i lèxiques i que cal respectar.

  • Se separen les paraules d'acord amb les convencions actuals.
  • S'utilitza l'apòstrof i el guionet segons la normativa ortogràfica vigent; en canvi, no s'utilitza el punt volat per indicar elisions.
    • Sovint cal suplir o suprimir vocals i consonants que en el text original han estat elidides a causa de possibles enllaços fònics i aglutinacions de mots (per exemple, e·l > e el o en el; que·l > que el; enfre·ls > enfre els) o que han estat escrites en la forma més completa (per exemple, la amistat, de home). Es tendeixen a mantenir, però, casos singulars com la honor o la un, la una.
  • S'accentuen els mots i s'utilitza la dièresi d'acord amb la normativa vigent.
    • Cal fer atenció, però, a les variants nord-occidentals, valencianes o balears.
  • S'afegeix puntuació i altres signes tipogràfics com el guió o les cometes d'acord amb les convencions actuals.
  • Es regularitza l'ús de majúscules i minúscules.
  • Els números s'escriuen en lletres, respectant les convencions actuals.
  • Es normalitzen les vacil·lacions en el vocalisme àton (per exemple, les grafies a/e, e/i i o/u àtones, les grafies i/y, els plurals femenins, etc.).
  • És aconsellable mantenir les particularitats que s’observin en el vocalisme tònic (per exemple, tener, eximpli), però en aquests casos el grau d'intervenció resta a criteri de l'editor.
  • Es regularitzen les consonants d'acord amb la normativa actual.
    • Es regularitzen els usos de i/j, u/v i v/b.
    • Es regularitzen els usos de s, ss, c, ç i z; no es respecta la grafia llatinitzant sc en mots que actualment no s'escriuen amb aquest dígraf (com sciència > ciència).
    • Es regularitzen els usos de les consonants oclusives (d/t, b/p, g/c) en posició final de síl·laba o de mot.
    • Es regularitza l'ús de les grafies x i ix per al so fricatiu prepalatal sord.
    • Es regularitza l'ús de les grafies c/qu i g/gu d'acord amb la normativa actual.
    • Se simplifiquen les consonants dobles que no s'ajusten a la normativa actual.
    • S'utilitza la grafia ll per representar el so lateral palatal i la grafia l·l per al so lateral geminat.
    • S'utilitza la grafia ny per al so nasal palatal.
    • Es restitueixen totes les hacs que exigeix la normativa actual i s’eliminen totes les que no hi concordin (a inici de mot, en posició intervocàlica, als dígrafs ch [k] o ph [f]).
    • Es regularitza l'ús de m/n en determinats grups consonàntics (inmortal > immortal; dampnar > damnar) i en fenòmens de fonètica sintàctica (tam bé > tan bé; con > com [comparatiu]).
  • S'escriu la e- epentètica davant de s líquida en posició inicial (spiritual > espiritual, sta > està).
  • Alguns fenòmens d'assimilació, dissimilació, velarització o algunes vulgaritzacions es poden regularitzar d’acord amb el català modern normatiu si es considera que la forma original pot comprometre la comprensió, però cal que els criteris siguin coherents al llarg de tota l'edició.
  • Es mantenen formes morfològiques actualment en desús (com les formes de perfet fort: per exemple, hac 'hagué').
  • Es mantenen les formes lèxiques patrimonials (mordre 'mossegar', cors 'cos', infeel 'infidel', colp 'cop', càrcer, etc.).
  • Les frases o mots que es troben en llengües estrangeres es normalitzen d’acord amb les normes ortogràfiques de les llengües corresponents.

L'editor pot afegir un glossari en què es recullin les principals formes lèxiques antigues amb la seva correspondència actual.

També se solen afegir notes que aclareixen el sentit d'alguna expressió concreta del text.

Podeu trobar exemples d'edicions modernitzades de textos catalans antics als següents volums:

  • Bernat Metge, Lo somni. Edició de Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema, 2003 [edició modernitzada i anotada].
  • Jaume Roig, Espill. Edició d'Antònia Carré. Barcelona: Quaderns Crema, 2006 [edició modernitzada i la versió actualitzada].
  • Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Edició de Josep Pujol. Barcelona: Editorial Barcino, 2021 (Imprescindibles - Biblioteca de clàssics catalans, 1) [edició modernitzada i anotada].

Hi ha, a més, algunes col·leccions dedicades a l'edició modernitzada i anotada de textos medievals catalans:

  • La col·lecció Biblioteca Barcino ofereix edicions regularitzades ortogràficament i anotades, que s'adrecen a lectors no necessàriament especialitzats.

► L'edició modernitzada (o regularitzada) ofereix una solució a mig camí entre les edicions filològiques que reprodueixen escrupolosament les grafies dels testimonis antics (edicions interpretatives o crítiques) i les versions actualitzades.

► En algunes tradicions editorials, com la italiana, és habitual que les edicions dels clàssics (fins i tot les crítiques) presentin els textos en la grafia normativa moderna; en canvi, en tradicions com la francesa i la catalana s'ha tendit a passar de les edicions filològiques que reprodueixen escrupolosament les grafies dels testimonis antics a les versions actualitzades.

► De vegades els límits entre allò que és purament accidental i allò que és substancial des del punt de vista lingüístic són fluctuants. Un bon indicador de la correcció en la tasca de modernització (o regularització) és la comparació entre la presumible lectura oral que de l’escrit en qüestió feia el seu autor i la que hipotèticament faria del text modernitzat. Les dues lectures haurien de ser pràcticament superposables.

► És habitual que les edicions modernitzades també continguin comentaris i notes diverses que ajuden a entendre determinats passatges i que els situen en el seu context històric i cultural. L'anotació, malgrat que també té una finalitat instrumental i divulgativa, és una operació independent de la modernització ortogràfica, que pot aparèixer complementàriament o no en aquest tipus d'edicions modernitzades.

Sadurní Martí, "Les edicions actualitzadores". A: Víctor Martínez-Gil (coord.), Models i criteris de l'edició de textos. Barcelona: Editorial UOC, 2013, p. 66-67.

Josep Pujol, "La modernització gràfica dels textos catalans". A: Víctor Martínez-Gil (coord.), Models i criteris de l'edició de textos. Barcelona: Editorial UOC, 2013, p. 225-228.