—Senyor —digué Aloma—, si voleu deixar el món per tal de servir...

Aloma planteja a Evast una solució alternativa que consisteix a dur una vida d’ascesi, pobresa, castedat i caritat, però conjunta. El que proposa, doncs, és un matrimoni continent, "una opció documentada entre els laici religiosi del segle XIII" (Badia, Generació 2 [2007]: 130) que va ser ben acollida per l’Església, que a començaments del XIV va canonitzar els primers sants casats. L’existència d’aquest estat s’ha de considerar un símptoma de l’esvaïment de les barreres entre dos grups fins aleshores clarament delimitats, perquè aquells qui s'hi acollien, sense deixar de ser laics, es comportaven com a religiosos. En aquesta línia, sembla indispensable de remarcar que és en aquest entremig que se situa la figura històrica de Ramon Llull.