Evast estigué molt descontent de no poder convertir Aloma sa muller a...

En la disputa entre marit i muller és ella qui surt vencedora. La victòria d’Aloma s’explica perquè el seu punt de vista recolza sobre el dret canònic, perquè és capaç de defensar-lo raonablement i perquè "Aloma representa l’emotivitat enfront de la raó abstracta i, donada l’exageració inhumana de la proposta d’Evast, toca que els sentiments, base de l’amor, guanyin la partida" (Badia 1981: 24).

En aquest sentit, Aloma no és l'únic personatge femení que en la literatura medieval imposa la seva voluntat sobre un home: Heloïsa venç en una discussió contra Abelard en el Roman de la Rose i santa Escolàstica en una disputa amb el seu germà, sant Benet. Ara bé, que la muller tingui raó no és gaire freqüent, per això sembla encara més significatiu que en el Blaquerna n’hi hagi un exemple, que s’ha interpretat com a indici d’"una certa benvolença de Llull envers el gènere femení o, almenys, una absència de rebejaments misògins" (Badia 1981: 26).