—Senyor Evast —digué Aloma—, és veritat que en aquest món no hi...

Evast es considera a si mateix digne de ser sacerdot i, en atribuir-se aquest mèrit, comet un pecat. Com remarca Aloma, considerar-se capacitat per a l’orde de religió és vanagloriar-se, perquè no tothom és digne d’un ofici sagrat com el sacerdoci. Com escrivia sant Pau: "Prou voldria que tothom fos com jo, però cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres, l’altre" (1Co 7,7), i Déu ha destinat Evast a l’orde de matrimoni i no a l'estament de religió.