Quan Aloma sentí que Evast dubtava que ella no s'excusés

Aloma es troba en una situació contradictòria entre la submissió que deu al marit i el desig de viure amb ell. Al capdavall, el que fa és servir-se de la raó per contradir la voluntat d’Evast i, consegüentment, incomplir l’obligació d’obediència al marit, sostinguda sobre preceptes bíblics tan citats com “Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor” (Ef 5,22). Alhora, però, “segons els textos canònics, l’esposa havia de corregir secretament els defectes o errors del marit que posessin en perill la seva salvació” (Ripoll Perelló 2016). Així doncs, malgrat que és aparentment erroni que contradigui Evast, la transgressió es justifica perquè la petició d’ell és que vagi en contra de l’orde en què Déu la va posar. En aquest sentit, un dels Mil proverbis lul·lians també donaria la raó a Aloma: “A ton senyor no vulguis ésser obedient contra Déu” (Llull 2018: cap. 4 § 8). Cal subratllar que no és només per corregir la falta d’Evast que Aloma fa servir el raonament intel·lectual, sinó també per justificar la seva pròpia passió amorosa conjugal.