—Senyor Evast —digué Aloma—, amb vergonya i amb temor em cal respondre

En la reacció d’Aloma a la proposta d’Evast es mostra la complexitat del personatge, perquè s’evidencia que es compleixen en ella les virtuts d’obediència, humilitat i submissió al marit, i, alhora, que aquests atributs són compatibles amb la intel·ligència, el criteri propi i la tenacitat a defensar-lo. Aloma, arquetip de la perfecta esposa, és dòcil, però quan cal, s’enfronta a l’autoritat del marit. Més encara, ho fa amb una argumentació que prova que és un ésser intel·ligent capaç de discursejar "amb lul·liana clarividència" (Badia 1981: 25), perquè per articular el seu punt de vista, Aloma apel·la al caràcter sagrat del matrimoni —és un orde establert per Déu, un dels set sagraments i només el dissol la mort—, però també a la teoria lul·liana de les dues intencions, a l’ordenació correcta de les causes finals i de les causes intermèdies (Ripoll Perelló 2016: 104).