Bella era Natana i prudentment i devotament i amb semblança de gran...

Natana apareix esplèndida, dotada d’una bellesa natural anàloga a la de Blaquerna i, a més a més, vestida amb una roba sumptuosa que, a banda d’accentuar el seu atractiu, la mostra com a posseïdora de riqueses (Roca Mussons 1992: 245). Els clixés a l’ús (els de l’amor cortès) assenyalen que “tot és a punt perquè esclati la passió amorosa” (Badia 1981: 27) entre els joves. Evidentment, però, aquesta no és la història d’amor que Llull pretén explicar i Blaquerna, amb una fredor exemplar i gràcies a l’ajut de l’Esperit Sant, que representa la intel·ligència i condueix l’home a seguir el camí diví, venç la temptació del matrimoni i es manté ferm en la seva voluntat de marxar sol al desert; una “mena de rècord de virtut que el fa aquí francament inhumà.” (Badia 1981: 27).