Segons que ventura ho volc ordenar, s'esdevenc que un bisbe vénc en aquell monestir...

Al llarg de la novel·la s’ha demostrat reiteradament que Blaquerna sap resoldre qüestions, però també plantejar-ne (cap. 2, § 9, p. 89: cap. 3; cap. 50, § 8). Si ara s’hi torna a insistir és per refermar la necessitat que al monestir s’hi incorpori una escola: el protagonista és l’únic capaç d’enfrontar-se a les "moltes qüestions e demandes de diverses ciències" (cap. 56, § 3, p. 268) del bisbe, perquè és l’únic que ha fet estudis superiors, on la quaestio era un element fonamental del mètode d’ensenyament i de pensament.

A banda d’acusar la profunditat del coneixement de Blaquerna, l’escena evidencia la falta de formació dels religiosos. Llull torna a insistir en aquesta mancança al capítol següent, quan apareixen dos religiosos al monestir "qui eren grans clergues e vingueren veer don abat, qui estava amb lo prior; e foren ensems tots quatre llongament de temps parlants de Déu e dient los frares qüestions de la Santa Escriptura a l’abat e al prior, que no hi sabien respondre". Aquestes qüestions per a les quals un abat i un prior no tenen resposta seran resoltes per "un monge escolà de Blaquerna" (cap. 57, § 5, p. 271).