Es recordà Evast, per gràcia de la divina llum, del temps en què desitjà entrar en orde de religió…

Empès per la responsabilitat de fer-se càrrec dels béns familiars, Evast es va decantar vers l’orde de matrimoni (cap. 1, § 3). Des del moment en què va prendre la decisió de casar-se, però, advertia: «I desitjà tenir fills que fossin servents de Déu, als quals ell pogués deixar els seus béns temporals, i que abans de la seva mort servís Déu en algun orde de religió» (cap. 1, § 3, p. 81-82).

Ara que el fill anhelat té divuit anys, Evast recorda el vell propòsit per voluntat de l’Esperit Sant i decideix comprovar si Blaquerna sabrà regir el patrimoni. La descripció que s'ofereix del jove, però, ja avança que en té la capacitat. No només ha rebut una bona educació, sinó que es compleix en ell la virtut de l’obediència, fonamental en l’Edat Mitjana en general i en el franciscanisme en particular. A més, presenta els trets de bellesa física que reclamava el gust del moment. Res no fa pensar que Blaquerna pugui tenir un criteri propi diferent del dels seus pares.