De la qüestió que Evast féu a son fill Blaquerna

Evast vol abandonar la vida mundana i ingressar en un orde religiós i planteja a Blaquerna una quaestio a fi de comprovar si està preparat per ocupar-se del patrimoni familiar. Concretament, el jove ha de judicar com resoldria un conflicte entre un ballester i un parador que es disputen un cérvol que l’un ha mort i l’altre ha trobat. No cal dir que Blaquerna, que ja té divuit anys i que ha estat educat acuradament, formula una resposta impol·luta que demostra les seves capacitats.

Exhibeix sobretot un gran coneixement de dret, i és que la qüestió que planteja Evast no deixa de ser un cas judicial. En aquest sentit, és significatiu que Llull reutilitzi l’exemple del ballester i el parador, precisament, en el tractat que dedica a aquesta disciplina: l’Ars brevis de inventione iuris (1308) (Aragüés Aldaz, Literatura ejemplar [2016]: p. 103). Dit això, el context jurídic no anul·la el caràcter narratiu de la seqüència, que funciona també com un conte, com la primera narració inserida dins la narració del Blaquerna.