A Blaquerna fou donat un estudiant com a guarda i com a...

Entre les classes benestants, era freqüent la contractació de mestres particulars, que podien viure fins i tot al mateix domicili; es tracta de nois joves, que han rebut la tonsura i han començat els estudis eclesiàstics, i que es paguen d’aquesta manera els seus propis estudis (Rubió i Balaguer 1999: 69-70; Perarnau i Espelt 1977: 170 i següents).

Encara que Llull pressuposi que les primeres lletres Blaquerna les rep particularment (§ 5), en aquest passatge queda clar que, a partir d’un moment indeterminat, el protagonista assisteix a una escola —que, d’acord amb el que es diu al § 8, és on deu aprendre el trívium: gramàtica, lògica i retòrica— i a una escola de música sacra.

Aquesta doble caracterització i l’al·lusió a l’ofici religiós, fa pensar que Llull es refereix a una escola vinculada a un capítol catedralici; en efecte, segons el dret canònic coetani, les catedrals havien d’oferir ensenyaments de les tres arts del trívium (Perarnau i Espelt 1977: 157); l’escola de música catedralícia estava vinculada al cabiscol o xantre i tenia una finalitat només litúrgica.

D’acord amb casos reals, podríem suposar que Blaquerna té uns tretze o catorze anys quan inicia aquests estudis secundaris (Rubió i Balaguer 1999: 48-49).

La filosofia natural comprenia l’estudi del món físic (cosmologia, biologia) i de l'ànima humana; cal considerar-la part dels estudis secundaris perquè s’ensenyava associada a les disciplines del trívium. Els fonaments de la medicina universitària medieval es trobaven en la filosofia natural aristotèlica; al capítol 77 de la Doctrina pueril (§ 13-22), Llull fa una relació de les obres naturals d’Aristòtil, amb un resum de cadascuna.