En tot el primer any que nasqué Blaquerna, altra vianda Aloma no...

Blaquerna és alletat durant tot el seu primer any de vida; a la Doctrina pueril (cap. 91, § 7) s’insisteix en la conveniència d’aquest règim d’alimentació del nadó —sense especificar-ne la durada— per les mateixes raons que a la novel·la: atès que el processament del menjar en l’estómac es considera una continuació de la cocció començada a la cuina, la potència digestiva de l’infant no té prou força per coure altra mena d’aliments que no siguin la llet.

L’alletament se solia prolongar els tres primers anys. El pa dissolt en aigua de mel o en brou de carn, les farinetes de blat i de llet animal, o fins el pa desfet en vi aigualit eren menges que se solien introduir en la dieta de l’infant com a primers substituts de la llet.

En el galenisme medieval, la digestió era un quàdruple procés que tenia lloc a l’estómac, al fetge, als teixits i al cervell; és a partir d’aquesta concepció que Llull relaciona la mala digestió amb diverses afeccions cutànies o cerebrals.