Quan Blaquerna hac rebuda gràcia e benedicció d'Evast, e Aloma hac recobrat son seny…

Són els catorze articles de la santa fe catòlica que vertebren l’oració de Blaquerna, que els coneix perquè els pares, que el van educar segons la Doctrina pueril, l’hi vam ensenyar des de ben petit: “En lo començament cové que hom faça aprendre a son fill los XIV articles de la santa fe catòlica” (Llull 2005: “Pròleg”, § 3).

En qualsevol cas, el jove domina els catorze articles, i és per això que els inclou tots i cadascun en la pregària, que fa referència, en aquest ordre: a la Trinitat, a la unitat i a la pluralitat de Déu, a la indissoluble unitat entre Pare i Fill, a la creació, a la glorificació, a la recreació, al naixement virginal de Jesús, a l’encarnació, a la passió, al descens de Crist als inferns, a la resurrecció, a l’ascensió de Jesús i al judici final.

L’oració, com ocorre també amb la pregària que Evast pronuncia més endavant (cap. 9, § 5, p. 130), no es transmet només dins del Blaquerna, sinó que apareix en altres manuscrits d’ús privat (Llull, Blaquerna [2022]: p.103). Cal tenir en compte que Llull fonamenta la seva teologia en els articles de la fe i que és autor del monogràfic Llibre dels articles de la fe (1296).