Estes paraules devotes e moltes d'altres on Aloma no seguia manera deia a la regina del cel…

Llull especifica que Aloma, mentre pronuncia el plany, “no seguia manera” (cap. 8, § 5, p. 124). A la novel·la són diversos els llocs en què es relacionen l’amor i la devoció amb una aparent manca de convencions retòriques. D’entrada, l’amor regia el discurs de Natana a Blaquerna: “Blaquerna pres comiat de Natana. Amor, que no segueix manera, en plorant féu dir a Natana […] estes paraules” (cap. 6, § 16, p. 116). Més endavant, afectarà també la presentació de Ramon lo Foll a la cort del papa: “E no vull haver manera a mes paraules per força de gran amor” (cap. 79, § 4, p. 369).   

Aquest no és, però, l’únic motiu recurrent de la novel·la que apareix al paràgraf, on, de nou, es fa al·lusió a santa Caterina, a santa Eulàlia i a santa Margarida. En aquest cas, a més, s’hi afegeixen santa Magdalena i santa Clara. A les tres primeres s’hi havia referit Blaquerna com a exemple del grau de patiment que es pot arribar a resistir per l’amor de Jesucrist: “—Qui feia sostenir tribulacions i mort a santa Caterina i a santa Eulàlia i a santa Margarida i a les altres verges màrtirs que per amor del seu estimat Jesucrist es deixaven turmentar, cremar, penjar i matar?” (cap. 6, § 10, p. 113).

També hi farà al·lusió Natana davant les seves monges: “Déu donà devoció a santa Caterina, santa Eulàlia, santa Margarida e a les altres màrtires com desirassen a sostenir mort per la sua amor, per ço que fos exemple als hòmens com amassen morir per honrar Déu” (cap. 20, § 9, p. 156). Curiosament, però, Llull retrata aquest mateix personatge pensant en santa Caterina, santa Eulàlia i no santa Margarida, sinó santa Magdalena: “cogitava en la passió de Jesucrist e en los treballs e la mort de santa Caterina, santa Eulàlia, santa Magdalena, que sostengueren per l’amor de Déu en aquest món” (cap. 19 § 1, p. 147).