A l'ombra d'un bell arbre carregat de flors e de fruits, sobre la bella herba, prés d'una clara fontana…

Els arbres fruiters, “la bella herba” i la “clara fontana” fan del bosc un locus amoenus que amaga, durant aquest capítol, la seva cara salvatge, feréstega i perillosa. A més, enmig d’aquest paratge idíl·lic es troba el tron d’Enteniment, que suggereix l'àmbit meravellós, talment un dels espais de la Questa del sant Graal: “al matí, a l'hora de prima, va arribar a un prat. Enmig del camí va trobar un tron preciós i ric, on hi havia una corona d'or bellíssima” (cap. 40).