Natana dix: —Nós som vint dones en est capítol qui havem veu a elèger pastor…

El primer pas del procés d'elecció és que d’entre les 20 religioses que integren la comunitat s’esculli un nombre d’electores senar, de manera que es redueixin les possibilitats d’empat. Llull, però, encara és més concret i especifica que seria preferible que les votants fossin 5 o 7. Si no admet que en siguin menys és perquè participarien de l’elecció tan poques dones que el resultat no seria representatiu. Tampoc no recomana que en siguin més perquè un nombre excessiu d’electores allargaria el procés (Barenstein, Electorales [2013]: 94). Finalment, la preferència de 7 sobre 5 cal atribuir-la, segurament, a la possibilitat que dues de les electores també fossin candidates, possibilitat que reduiria les 5 votants a 3 (Hägele i Pukelsheim, Electoral [2001]: 28).

Siguin les que siguin, han de fer jurament, gest que aleshores constituïa una pràctica convencional en les eleccions eclesiàstiques. A més, han de votar “secretament” (cap. 24, § 4, p. 167), proposta que es contravé a De arte electionis (1299), on Llull exigeix precisament el contrari: que el vot sigui públic. La variació cal atribuir-la a un canvi de prioritats: quan el beat escriu el Blaquerna sobretot vol evitar la coerció, i quan refà el sistema electoral li preocupa més defugir el frau que podia produir-se en eleccions secretes.