Eleta fo Natana a abadessa. Gran desplaer hac Natana de son honrament. Déu beneí, qui la volc honrar sobre totes les altres…

Que Natana sigui escollida abadessa torna a remetre al referent de santa Clara, que també va esdevenir superiora del seu convent. Més encara, les reaccions d’ambdues davant la perspectiva d’ocupar el càrrec tenen punts en comú:

Als tres anys de la seva conversió, refusant el nom i el càrrec d’abadessa, preferí restar humilment supeditada a les altres i no ser-ne la qui presideix, servir les serventes de Crist i no pas ser servida. Però obedient al sant [Francesc] en tot, acceptà finalment el govern de les dames (Celano 1991: 351).

Com santa Clara, Natana sent d’entrada desplaer, però accepta el càrrec sabedora que el sistema d’elecció revela la voluntat divina i dotada, com el referent sobre el qual es construeix, de la virtut de l’obediència. Comença aleshores la seva tasca d’“ordenar lo monestir a bones costumes” (cap. 24, § 9, p. 169), una sèrie d’operacions que, com les que han dut a terme Evast i Aloma a la ciutat, han de contribuir, en última instància, a l’ordenació de la cristiandat sencera.