Natana anà a l'església pregar la celestial regina que li acaptàs gràcia amb son fill…

Natana, com Blaquerna, es troba en el seu pas per l’estament religiós amb opinions i comportaments erronis i ha d’adoptar mesures destinades a corregir-los. Les monges són esposes de Crist i, en conseqüència, com en el cas dels matrimonis medievals, la monja anava acompanyada d’un dot. Aquesta aportació de béns era important per als convents medievals, que tenien problemes financers constants.

Amb tot, a l’hora de determinar si s’admetia una dona al monestir, les religioses no havien de judicar-la en funció del dot que pogués aportar, perquè, idealment, mai no havien de pensar en la materialitat. Així doncs, la monja que accepta l’ingrés de Natana per la seva riquesa és un dels personatges que no obra com escau a algú del seu orde. Seria equiparable al clergue que Llull descriu al Llibre d’intenció com a exemple del que no hauria de ser: “On com açó sia en així, doncs, fill, obri tos ulls e veges com molt clergue és desviat de la intenció per què és, per ço ama l’ofici de clerecia per la segona intenció e les riqueses de la Església per la primera” (Llull 2013: V. 27, § 5, p. 203-204).