En plorant e amb molt gran devoció de cor dix Natana ses paraules…

Natana, com a agent reordenador, haurà d’instruir les seves consemblants. Aquesta càrrega modèlica s’insinua des del parlament que pronuncia quan sol·licita ingressar a l’orde, del qual totes les dones “n’hagueren bon exemple” (Llull 2016: 20, § 2, p. 154). Més encara, aquestes paraules porten l’abadessa a qualificar Natana de mirall de Jesucrist, servint-se d’una imatge típica tant de la literatura medieval —els exempla són miralls d’allò que podia esdevenir-se— com de la tradició judeocristiana —la creació sencera es considera mirall de Déu.

Tanmateix, malgrat la vocació evident de la jove, l’abadessa necessita la conformitat de la resta de les monges per poder-la admetre. Aquest apunt revela un aspecte significatiu dels convents femenins: la dona hi tenia unes responsabilitats i un poder de decisió que difícilment podia assolir fora d’un orde religiós.