Quan Natana fo al monestir, l'abadessa e totes les altres dones la reberen molt honradament…
Natana és conscient que la vocació religiosa de Blaquerna respon a la voluntat de Déu i que va temptar-lo induïda pel dimoni en intentar frenar-la. El que planteja és paral·lel al que advertia Evast a Aloma: “Evast dix a Aloma que d’aquí en avant no empatxessin a Blaquerna son viatge, car obra era de Déu e temedora cosa és donar embargament a aquells qui proposen servir Déu” (Llull 2016: 6, § 16, p. 116).
De tot plegat, però, i com farà sempre, Natana en parla obertament davant les religioses (Badia 1981: 28). En aquest cas, l’heroi de la novel·la és assenyalat com el responsable d’haver llegat a Natana les set virtuts, que queden definides com a dones. La personificació de conceptes abstractes i, especialment, la personificació de les virtuts en figures femenines és un recurs habitual de la literatura medieval; es troba igualment, per exemple, en la Vita Christi d’Isabel de Villena.