De l'estament d'Evast e Aloma

Blaquerna ha abandonat la casa familiar i Evast i Aloma es lliuren conjuntament a la pobresa, a la continència sexual i a la caritat. En aquest nou estat de vida penitencial, els esposos segueixen una regla estricta que fa evident la voluntat de Llull de proposar, a través del cas del matrimoni, un exemple perfecte de beguins. Per a la construcció d’aquest referent és cabdal el model de santedat matrimonial representat per Homebò de Cremona.

En tant que exemplars, Evast i Aloma personifiquen totes les virtuts, però destaquen particularment per la pràctica de la caritat i de les obres de misericòrdia. Així s’evidencia no només quan fixen les normes de la seva nova vida, sinó especialment quan Evast fa testament; en qui pensa sobretot a l’hora d’expressar les seves últimes voluntats és en els pobres. En aquest sentit, convé remarcar que la consciència entorn de la pobresa que exhibeix el personatge és una versió extrema i ideal d’una preocupació que, de fet, era generalitzada entre els habitants de les ciutats d’Occident al segle XIII (Batlle i Gallart 1987).