Segons que ventura menava Blaquerna per un lloc e per altre per la forest, esdevenc-se que lo cavaller e Blaquerna s'encontraren…

Llull modifica el tema de la protecció de la donzella en perill per poder aplicar-lo a un ermità, i ara es fa del tot evident. Blaquerna, que sap que per rescatar la noia ha d’enfrontar-se al cavaller que l’ha segrestada i que és ben conscient que difícilment el vencerà amb “son poder corporal”, opta per dir al seu contrincant un exemple.

L’heroi del Blaquerna, doncs, desafia el cavaller a partir dels raonaments i no de la força corporal i, per tant, es produeix en el capítol una modificació del combat singular característic de la novel·la cavalleresca. Si en aquests escrits dos cavallers lluitaven fins a la mort o fins que un dels dos es rendia, Blaquerna s’enfronta al seu contrincant mitjançant la raó i la paraula: l’heroi narra un exemple i formula una sèrie de preguntes que aboquen el seu adversari a la conclusió que ha d’alliberar la noia.