Quan Blaquerna hac exposts los exemples damunt dits, ordenaren que Blaquerna mostràs primerament gramàtica...

El pla d’estudis proposat per Blaquerna, que inclou la gramàtica, la lògica, la filosofia moral, la filosofia natural, la teologia, el dret i la medicina, barreja l’ensenyament bàsic de les universitats medievals amb els estudis superiors.

Entre els catorze i els vint anys, l’estudiant universitari cursava arts liberals a la facultat d’arts. Durant aquesta primera etapa, aprenia el trivi (gramàtica, dialèctica i retòrica) i, tradicionalment, també el quadrivi (aritmètica, geometria, astronomia i música), que, tanmateix, va ser substituït a partir del segle XIII per la Metafísica i la Física aristotèliques. Després, continuava els seus estudis entorn d’aquestes matèries durant dos anys per obtenir el títol de batxillerat i, finalment, el de doctorat.

Era només un cop culminada aquesta formació que l’estudiant podia cursar medicina, dret o teologia. Pel que fa als dos primers estudis, tendien a durar cinc anys o més. En el cas de la teologia, que en el sistema universitari medieval era considerada el cimall de les ciències, requeria uns quinze o setze anys d’estudis i l’edat mínima per doctorar-se girava al voltant dels trenta-cinc (Le Goff 1985: 80).

Així doncs, la convicció del monjo que "impossible cosa era que los escolans poguessin aprendre totes aquelles ciències" (cap. 56 § 6, p. 269) està perfectament fonamentada. Blaquerna, però, ha après l’Art lul·liana, i per això es mostra convençut que tot plegat ho podien "aprendre en un any" (cap. 56 § 6, p. 269).

L’Art és un sistema de pensament que, a partir d’uns principis fonamentals compartits per totes les ciències, ha de permetre un coneixement complet de la realitat. La proposta de Blaquerna és que a l’escola els monjos aprenguin els "començaments de l’art", perquè, d’aquesta manera, puguin "usar d’altres començaments"  (cap. 56 § 6, p. 269).