Quan Natana hac mostrada l'art d'elecció, una dona demanà a Natana…

Una de les monges demana què s’ha de fer en cas d’empat, i Natana respon que cal dur a terme unes noves eleccions on només s’enfrontin les dues o tres religioses que hagin quedat igualades. L’apunt implica un canvi de criteri, perquè a Artificium electionis personarum Llull havia plantejat que, en cas d’empat, es fes un sorteig entre els candidats igualats.

La variació segurament s’explica perquè, per bé que les eleccions per sorteig havien constituït una pràctica consolidada, precisament al segle XIII van ser condemnades per sant Ramon de Penyafort, a qui una butlla papal de Gregori IX va secundar (Colomer, Electionis [2011]: 323). Val a dir que, concretament, es prohibia el sorteig com a sistema de partida, i que Llull només el proposava com a solució final en cas que es produís un empat entre candidats igualment honestos, savis, sants i preparats (Barenstein, Electorales [2013]: 93).