Cascú dels set elegidors pot elèger una persona a ésser en lo nombre del qual deu ésser elet major…

A partir d'aquest moment, es desenvolupa la segona part de la teoria d’elecció lul·liana. Primer, s’escullen els candidats: cada elector n’és un en si mateix i, a més, n’ha de triar un altre. Un cop determinats els noms entre els quals sortirà elegida l’abadessa, es fa una taula amb totes les parelles de candidats possibles. En el cas que, com conjectura Natana, siguin 9 les aspirants al càrrec, seran 36 les combinacions de parelles de candidates i, per tant, 36 les cambres de la taula. La figura es correspondria amb les figures segones de l’Art abreujada de trobar veritat, per la qual cosa Barenstein planteja que podria tenir l’aspecte següent (Barenstein, Electorales [2013]: 95):

Aleshores es duen a terme 36 rondes de votació —una per a cada parella possible— segons la regla de la majoria, i en cada cel·la es marca amb un punt l’opció guanyadora. Per bé que no és del tot clar com es determina el vencedor final (Barberà, Elections [2011]: 86), sembla que esdevé electe qui guanya en un nombre més gran d’alternatives, és a dir, qui guanya en més caselles (Barenstein, Electorales [2013]: 89).

En resum, Llull, conscient que la regla de la majoria funciona només en eleccions amb dos candidats, proposa un mètode electoral que no consisteix en altra cosa que en la successió de diversos enfrontaments per parelles. És aquest punt de vista que l'acosta als sistemes que, al segle XVIII, presentaran Borda i Condorcet.