Del contrast de Natana e Nastàsia

Natana descobreix a Nastàsia la seva “gran voluntat de desemparar lo món e d’entrar en l’orde de religió” (Llull 2016: 19, § 2, p. 147) i inicia així un debat amb la mare sobre si és preferible l’estament religiós o el matrimonial. A través, sobretot, d’una finestra, Natana i Nastàsia accedeixen a una sèrie d’exempla que, a banda de decantar el diàleg a favor de la tesi de la filla, obren els ulls de Natana a la dura realitat de la dona casada (Roca Mussons 1992: 250-254).

Són diversos els referents sobre els quals es construeix l’episodi. Hi ressona la vida de santa Agnès tal com s’explica en la Llegenda àuria, però, especialment, la llegenda de santa Clara, perquè Natana, com santa Clara, es nega a acceptar la vida matrimonial fàcil que li proposa la seva mare (Badia-Joan Santanach-Albert Soler-Jaume Mensa 2013: 66). Ara bé, si una font destaca per damunt de la resta, són les històries de Josafat i Barlaam. Llull, en aquest capítol, “ens ofereix una versió molt personal dels encontres fortuïts amb la decadència física i la mort, decisius en les vocacions de Buda i de Josafat” (Badia, Barlaam [1990]: 141).